Les últimes pluges salvaran la meitat de la collita de cereal a la Catalunya Central
Els pagesos de la Catalunya Central temien un nova temporada del cereal totalment perduda, però les últimes pluges ho han evitat. Tot i això, ho ha fet a mitges perquè la pluja ha arribat tard i ha estat insuficient. A més, els cultius s’han vist afectats per les altes temperatures de principis d’abril i les glaçades tardanes. Per tot plegat, calculen que, de mitjana, colliran la meitat “d’un any normal”. “Els camps es veuen verds, però és un maquillatge. Un cop dins, veus que el cereal ha quedat petit”, explica a l’ACN Josep Guitart, coordinador d’Unió de Pagesos al Bages. El seu homòleg a l’Anoia, Joan Vidal, avisa que, amb aquesta, ja s’arrosseguen tres anys de collita dolenta. “És un tema preocupant i ens hi anem adaptant”, afegeix.
Marc Burillo és pagès a Gaià, al Bages. Té una finca de 80 hectàrees i aquest any ha plantat ordi, blat i civada. A diferència de l’any passat, enguany sí que recol·lectarà, però calcula que collirà entre el 60 i el 70%. “Si no hagués sigut per aquestes pluges, hauria tornat a ser un any dolent i hauria estat difícil tirar endavant. Qualsevol empresa de la indústria que fes els nostres números, ja faria anys que hauria tancat”, lamenta.
Les últimes pluges han evitat que la campanya d’aquest any torni a ser “un desastre”. Tot i això, de mitjana, els pagesos calculen que perdran la meitat de la producció en ordi i blat. Pel que fa als farratges, els pagesos creuen que la campanya serà més bona. La colza també s’ha vist afectada per la manca de pluges a l’hivern i Vidal explica que la planta ha quedat “curta de talla i moltes flors s’han cremat”.
L’afectació no és general a la Catalunya Central, ja que hi ha comarques on ha plogut més que d’altres. En aquest sentit, les comarques més afectades són el Bages, especialment la zona oest, el nord de l’Anoia i el sud del Berguedà i Solsonès.
Pel coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, els escenaris extrems seran cada cop més freqüents. Davant d’això, “el que hem de fer és adaptar-nos, amb més sembra directa, reduint costos i ajustant marges de despesa”.
