opinió
La crisi en el dia a dia de Seat
Quan em van plantejar parlar de la crisi les vigílies del Primer de Maig, vaig començar a fer-hi voltes i em sortien temes com ara «la resposta a la crisi és global?», «protecció als aturats sense subsidi», «política social i distribució de rendes», «impuls dels serveis públics» i així fins a arribar a un llarg etcètera.
Però, al final, a un sindicalista com ara jo, en el dia a dia dins l'empresa només em surt parlar de com la crisi no ha d'eliminar llocs de treball. En aquest tema no em queda més remei que dir que, com passa amb la majoria de sindicalistes, nosaltres treballem juntament amb els nostres companys dins l'empresa amb l'objectiu de mantenir tots els llocs de treball.
I amb aquest objectiu hem treballat des de les seccions sindicals de la UGT en el grup Seat, treball que hem vist recompensat amb la notícia de la setmana passada: «El Q3 es fabricarà a la Seat.»
Aconseguir un objectiu d'aquesta categoria ens ha d'alegrar a tots, no només als treballadors de la Seat que, de moment, aconseguim mantenir els nostres llocs de treball, sinó a tota la societat, ja que amb aquest èxit es crearan més de 6.000 llocs de treball en la indústria auxiliar i molts d'altres que són impossibles de quantificar dins el sector serveis i que són necessaris en aquest projecte (informàtics, auditors, transportistes, etc.).
Des del meu punt de vista, crec que el manteniment dels llocs de treball s'ha d'abordar, inicialment, des de les empreses perquè, en definitiva, si aquests no es perden acaben generant-ne més (com la decisió de fabricar l'Audi Q3 a la Seat).
A més, amb decisions com la presa per la plantilla de Seat (congelar-se els salaris durant un any) es demostra la solidaritat dels treballadors sempre amb l'objectiu del manteniment de les plantilles.
Aquest punt és el que ha de fer reflexionar, no només els sindicats, sinó també les organitzacions patronals i les diferents administracions per buscar fórmules més avançades i noves en la negociació.
