Opinió

Governs ‘ni-ni'

Per quina raó els que han deixat els estudis haurien de voler tornar-hi?

És inevitable comentar el tema dels contractes ni-ni del president Montilla, perquè una vegada més caracteritzen la forma habitual de resoldre els problemes dels nostres governs: ni els preveuen a temps, ni els resolen a llarg termini.

Els contractes s'oferiran a joves d'entre 18 i 24 anys que no estudien ni treballen, en total 154.000, el 30% dels catalans en aquesta edat. L'ajut cobrirà part del sou de les empreses que els contractin després d'un cert període de formació. Malgrat que és evident l'oportunisme de la mesura, just a l'inici de la campanya electoral, també és cert que el problema és greu i no podem ignorar-lo, i a més té efectes a llarg termini del tot indesitjables: des de l'exclusió social fins a la incògnita de com podrem mantenir el 30% de la població sense formació ni experiència sense haver d'anar a estàndards laborals propis de la Xina.

Però tampoc és nou: lamentablement, les taxes d'abandonament escolar a Catalunya ja fa molts anys que superen les espanyoles i dupliquen les de la UE. I les reformes dels sistemes educatius en els darrers vint anys no han aconseguit millorar aquesta situació. Què ha canviat, doncs, perquè tot d'una ens fem conscients d'aquest problema? De fet es tracta de la conjunció de dos factors: el manteniment d'aquest nivell de fracàs escolar i la pèrdua contínua de llocs de treball a la indústria (en tres anys s'han perdut més de 180.000 llocs de treball a Catalunya), que fa que els joves que abandonen els estudis no puguin trobar una ocupació. Però el fet és que la mesura dels contractes temporals no altera cap dels dos elements que són l'origen del problema: de quina manera aquest programa incideix sobre les causes de l'abandonament escolar i les modifica? Per quina raó els que han abandonat els estudis fa dos, tres o quatre anys haurien de voler tornar-hi? Si ho volen fer, per què no poden anar a matricular-se en un cicle de Formació Professional, que ja estan públicament finançats? En definitiva, un cop engegat el programa, com aconseguirem que els interessats s'hi apuntin? Per altra banda, si les empreses no estan en condicions de crear llocs de treball, per què haurien d'agafar aquests treballadors, que malgrat totes les subvencions no estan suficientment formats? Millora aquesta mesura la seva competitivitat internacional?

És a dir, el programa ni canvia les circumstàncies globals per les quals les indústries tanquen a Catalunya, ni afecta les raons per les quals els joves deixen els estudis... i ens costa 20 M d'euros.

Potser no és una gran despesa, però vista la manca de recursos en tots els nivells de serveis públics catalans, costa d'entendre que es destini qualsevol quantitat a una mesura que té tan poc recorregut. Tot això mentre les universitats públiques catalanes acumulen un dèficit de més de 150 milions d'euros o els estudiants de doctorat catalans veuen com els augmenten les taxes, fins i tot més que a cap altre lloc d'Espanya. Per tant, en realitat la proposta té un efecte clarament negatiu: transmet la desconsideració del govern per tots aquells que sí que s'han esforçat. I lamentablement, aquest és l'únic que quedarà per al llarg termini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SOCIETAT

8.000 joves i 120 empreses a la fira JOBarcelona

BARCELONA

CaixaBank, escollida millor entitat de banca privada digital d’Europa 2024

barcelona
economia

Banc Sabadell rebutja l’inicial oferta d’absorció del BBVA

barcelona

La Cuina de l’Empordanet presenta la seva nova guia de restaurants

begur

El Vívid, el mes de l’enoturisme a la Costa Brava, tanca amb el 89 % d’ocupació

girona

Acord de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank

girona
GIRONA

La demarcació tanca el mes d’abril amb rècord històric d’ocupació

GIRONA
Economia

Rècord d’ocupació a l’abril a Catalunya amb 3,76 milions d’afiliats

barcelona
economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona