Subtileses

Cal reconèixer que el sistema legal és un gran desconegut per a la majoria de nosaltres i que podria ser que fins i tot funcionés bé moltes vegades sense que ens n'adonem, però de tant en tant sobten les accions i sorpreses que ens donen els jutges, com si realment no fossin d'aquest món. Em refereixo a la sentència del Tribunal Suprem que obliga a incloure el castellà com a llengua vehicular a Catalunya.

Justament quan la crisi econòmica està en el seu moment més cru, els mercats internacionals ens pressionen més que mai, el deute de les administracions mostra xifres d'espant i els resultats de l'informe PISA presenten només una lleu millora en el sistema educatiu espanyol en general, i català en particular, els jutges han decidit que ara ens haurem de posar a discutir sobre la llengua vehicular, i qüestionar un sistema que durant els últims trenta anys ha funcionat sense problemes i ha donat uns resultats més que acceptables. Més enllà de qualsevol apreciació ideològica, es poden consultar dades concretes: en l'últim informe PISA, la mitjana dels estudiants de Catalunya ha millorat en comprensió lectora, fins i tot per sobre de la mitjana espanyola i, en canvi, tots els estudiants de l'Estat queden pitjor classificats en els apartats de ciències i matemàtiques.

I per què hem de perdre el temps discutint el tema de la llengua vehicular quan tenim un evident problema de competitivitat en les matèries tecnològiques respecte a altres països? Quant ens podria costar reformar tot el sistema educatiu català just en la matèria que funciona millor, mentre tenim una falta clara de recursos en les altres matèries? Per què es fa una interpretació de la llei que preocupa realment només tres famílies que han presentat els recursos mentre tots els altres estem preocupats pel futur social i econòmic dels nostres fills?

Però el que de debò no deu haver reflexionat el tribunal és a qui perjudica la seva sentència: a Catalunya, les classes mitjanes i altes, amb un nivell cultural elevat, coneixen perfectament el català, el parlen correctament, tenen accés a publicacions i mitjans en l'idioma que vulguin, i fins i tot, si ho creuen convenient, es poden permetre el luxe d'enviar els seus fills a escoles en què la llengua vehicular és alguna altra llengua europea (francès, alemany o anglès) per a acabar de donar-los la millor educació i els màxims avantatges per al futur. Són les classes més baixes i aquells grups en què la integració no és completa (immigrants concretament) els que més necessiten l'ensenyament en català: els cal per integrar-se socialment i així poder aconseguir la solvència econòmica; el necessiten, en definitiva, per millorar les expectatives laborals. Per tant, en la seva subtilesa, el Tribunal Suprem no ajuda a aconseguir una major igualtat dels ciutadans sinó exactament al contrari, i perjudica aquells que tenen menys possibilitats de defensar-se i de procurar-se una educació que els ajudi a millorar la seva posició social.

Si és possible, com a propòsit de Cap d'Any, hauríem de pensar tots a millorar la situació econòmica del nostre país (sigui quin sigui el que cadascú consideri seu). I hi ha poques receptes més enllà de formació i treball.