Més Europa
vénen notícies preocupants de Finlàndia, quan un partit xenòfob i antieuropeu serà clau per formar govern. Un partit que ha basat la seva victòria en la crítica del rescat dels països del sud d'Europa i en un rebuig frontal a la immigració, malgrat que a Finlàndia no ha arribat encara el mateix percentatge d'immigrants que a altres països europeus. Sembla, però, que el diagnòstic que fa aquest partit de les preocupacions dels ciutadans no va del tot desorientat, com reconeix al voltant d'un 20% dels votants finlandesos i un percentatge que no es pot ignorar en altres països: Holanda, França, Itàlia o fins i tot Catalunya.
Per tant, podem dir que els dos problemes que assenyala el partit dels Finlandesos Veritables hi són i possiblement s'hi quedaran durant molts anys: la gran afluència d'immigrants d'altres continents que continuen arribant a Europa i el dèficit extraordinari que han adquirit els governs dels països mediterranis que ara corren el risc de fer fallida.
I tot i així, encara que encertin en el diagnòstic, no podria estar més en desacord amb el tractament: plantejar la reducció de vincles europeus que eviti a uns rescatar els desgavells que han originat altres i que dificulti la lliure circulació de persones per dintre la UE, potser resol el problema de Finlàndia a curt termini, però a la llarga complica encara més la situació dels estats.
Diria que el que cal és justament el contrari: el que cal és més Europa. Però no més i més normes d'aquelles que cada estat transposa com pot i que finalment no han pogut aconseguir que moltes regions europees canviïn de veritat el seu model econòmic, sinó una unió més real, que necessàriament voldrà dir una pèrdua de sobirania dels estats. I al final, una unió més eficaç en la gestió de la despesa, en l'administració d'un sistema de beneficis socials que permeti atendre les necessitats de tothom, sense permetre'n l'abús. I finalment, cal la gestió d'una política exterior europea clara i unitària i una diplomàcia activa que realment influeixi en la millora de les condicions dels països del nord d'Àfrica i Orient Mitjà si no volem (o no podem) acollir les onades migratòries que generen els conflictes que pateixen aquests països.
Però el cas és que, de moment, estiguem o no d'acord amb els Finlandesos Veritables, no influïm en la seva presència al parlament del seu país ni podem evitar que afectin la gestió europea, igual que no controlem el canceller alemany que finalment ens governa, ni els alemanys poden dir res dels presidents de governs mediterranis que els fan perdre els nervis amb la seva gestió frívola del dèficit. La presidència de la UE s'assumeix per torn i la Comissió es pacta per complicades fórmules de participació estatal, incomprensibles per a la majoria de ciutadans i que ens allunyen una mica més del sentiment de construir un futur comú. Però veient la competència decidida que ve de les grans potències emergents com l'Índia, la Xina o el Brasil, ens cal preguntar-nos si podem renunciar a una sòlida Unió Europea que permeti promocionar els valors que hem acceptat com a propis. En altres paraules, quan arribaran les eleccions al primer president de tots els europeus?
