Teixidó deixa enrere l'ERO i explora nous mercats per créixer
Un cop perdut el monopoli dels cargols, l'empresa se centra en peces d'alt valor afegit
Fa més de cinquanta anys que Indústries Teixidó va arrencar en un petit taller i ho va fer tornejant cargols per a ulleres. Potser són aquests inicis el que ha donat als seus gestors prou bona vista per seguir el camí de l'èxit. Aquesta empresa, establerta a Riudecols (Baix Camp), ha estat capaç de fer evolucionar el seu model de negoci per no perdre competitivitat en el mercat fins al punt de tancar la seva última facturació en 26 milions d'euros i que enguany tingui una previsió d'arribar a la fita dels 30 milions.
Ferran Teixidó és el director general d'un negoci que l'any 1956 va posar en marxa el seu pare, Artemio Teixidó, amb quatre treballadors i que actualment dona ocupació a 430 persones i té presència a “practicament tot el món”.
A les naus d'Indústries Teixidó ja no hi queda ni rastre de cargols ni de peces per a ulleres, sinó que el gruix de la producció de l'empresa va destinada a l'automoció: “suposa el 75% de la nostra activitat” explica Ferran Teixidó.
COTXES I MÉS.
Explica que, al capdavall, “el que fem aquí és interpretar els croquis i les directrius que ens donen els nostres clients sobre el producte que necessiten. Llavors, tan és fer una peça per a un motor o una peça per a una dentadura”.
Un cop entesos, Teixidó desgrana el recorregut que ha fet la companyia des que la competència dels països asiàtics va posar fi a la rendibilitat de l'utillatge per la indústria òptica: “Ens ho van prendre de les mans, és inevitable, quan apareix algú que pot fer més barat el mateix que fas tu. Llavors has de buscar solucions”. Les solucions van haver de ser “centrar-nos en un producte que tingués valor afegit”.
FER LA MALETA.
Així les coses, les freses de l'empresa van donar forma a, fonamentalment, solucions per als sistemes d'injecció i també matrius per al circuit de frens. Per fer-ho possible, va caldre una formació i una adaptació tecnològica que ara com ara Teixidó troba “imprescindible si volem salvar el país i sortir de la crisi. Cal gent formada que sàpiga inventar. El creixement no està en la mà d'obra sinó que s'ha de canviar el model de negoci i buscar valor afegit”. És del parer que en la viabilitat empresarial “cal saber-se anticipar. Nosaltres vam veure que ens prenien els productes de poc valor afegit: les peces per a les ulleres o les rosques per als encenedors” i, per subsistir, es va apostar per la tecnificació.
QUAN VÉNEN MAL DADES.
Però no tot han estat flors i violes, per als Teixidó, sinó que al 2009 la facturació va caure un 38%, va caldre un ERO que va afectar a una vuitantena de treballadors i, a més, la fàbrica va haver de reduir l'activitat a mig gas (treballaven tres dies a la setmana). “Ho vam passar molt malament, però ens vam recuperar i tota la gent que es va quedar sense feina han estat reincorporats a l'empresa i n'hem contractat 75 més”.
Teixidó reconeix el paper que la plantilla ha jugat en aquest impuls de l'empresa: “si ens n'hem sortit ha estat, en part, gràcies a la gent” i, malgrat que no concreta gaire, diu que ja planteja projectes ambiciosos a mig termini que repercutirien en la contractació de més personal. Es tracta d'un projecte que requereix entrar en el sector aeronàutic, “un sector que no té res a veure amb el que hem fet fins ara”. La prudència del gerent respon al fet que Indústries Teixidó continua, després de tot, sent un negoci familiar en què Ferran Teixidó reparteix responsabilitats amb el seu germà i un seu cunyat.
Riudecols uneix Hamilton i Alonso
A les naus de Teixidó, a Riudecols, es dona forma a peces de motors molt especials. Alonso i Hamilton comparteixen el fet que McLaren i Ferrari encomanen a Teixidó peces molt específiques dels injectors, embragatge o transmissió. Els encàrrecs són per sèries molt curtes, de 500 a 1.000 peces.
