Basf trenca tòpics sobre la baixa productivitat del sud d'Europa
L'empresa química, que té la seva principal planta a Tarragona, creix el 2011 un 43%
La multinacional química invertirà
12 milions d'euros en la factoria del polígon tarragoní
Un dels relats del cèlebre Eugeni Jofra Bafalluy, conegut popularment per Eugenio, arrencava amb una descàrrega d'ironia sorneguera: “Es reuneixen els representants de les tres primeres potències mundials: Grècia, Portugal i Espanya...”. Es tractava de deixar palès que allò, des del principi, ja buscava fer riure. Però el tòpic que associa el sud d'Europa amb els hàbits de treball relaxats i la incompetència s'ha gastat o, com a mínim, hi ha d'altres països que estan fent més mèrits per guanyar-se l'etiqueta de mandrosos.
La presentació de resultats de la multinacional química Basf va servir perquè Erwin Rauhe, vicepresident de la companyia i conseller delegat de Basf a l'Estat espanyol, posés en relleu que la divisió sud-europea del grup és la més competent a l'hora de fer sortir els números. Emparat per gràfics i comparatives, explicava Rauhe, italià de naixement, que Basf aconsegueix al sud d'Europa un excel·lent rendiment per càpita, ja que els 4.100 treballadors que el grup hi té repartits suposen el 3,75% de la plantilla total de la companyia, però que les vendes que generen pràcticament doblen la proporció ja que, amb 4.500 milions d'euros, representen el 7% del total de vendes del grup Basf al món.
IMPERIAL TARRACO.
Joan Maria Garcia Girona, director de la fàbrica, se sent recolzat pels fets a l'hora de posar de manifest que “el compromís de Basf amb el territori és important. Durant 40 anys hi ha hagut una relació de complicitat entre l'empresa i el territori, en som part”.
De fet, les arrels del grup són profundes a Catalunya ja que també té presència a Rubí, l'Hospitalet de Llobregat i, arran de la recent adquisició de Cognis, a la Zona Franca i a Castellbisbal.
LA CRISI ESTÀ SUPERADA.
La clau de l'èxit passa, segons el vicepresident de la companyia, per la innovació i per apostar “pels productes més avançats de la cadena de valor, que són els que tenen més demanda”.
Rauhe no s'oblida de destacar l'efecte escombra que ha suposat la crisi, ja que el 2010 hi havia un 11% menys d'empreses químiques de les que hi havia l'any 2000 “el sector s'ha reorganitzat”, va resumir.
A SEMIFINALS.
