L'ingrés de Croàcia a la UE

El 10 de juny passat es van tancar els quatre últims capítols dels 35 en què s'havia dividit la normativa europea als efectes de la negociació per la qual Croàcia ha hagut de comprometre's a adoptar les normes europees en la seva totalitat per ser admesa com a nou membre - el 28è- de la Unió Europea. El Consell Europeu hi donarà el vistiplau i es redactarà el tractat d'adhesió que, un cop ratificat per la mateixa Croàcia i per tots els estats membres de la UE, donarà lloc al fet que aquesta república adriàtica de l'antiga Iugoslàvia pugui convertir-se en membre de la Unió Europea -si no sorgeixen entrebancs- l'1 de juliol del 2013.

Croàcia és independent des de 1991 i el 2001 va signar un acord d'estabilització i associació amb la Unió Europea al temps que ha anat rebent ajudes econòmiques primer com a beneficiari del programa CARDS i després com a ajudes preadhesió per preparar-se a esdevenir membre de la UE.

El 21 de febrer del 2003 Croàcia va demanar el seu ingrés a la UE i, un cop acceptada la seva candidatura pel Consell Europeu, la Comissió Europea va emetre un dictamen favorable el 20 d'abril del 2004 i es va aprovar el quadre de negociació al mes d'octubre del 2005.

Amb aquesta nova adhesió va avançant el degoteig de països que van entrant a la UE d'ençà que la integració europea va iniciar-se pel Tractat de París de 1951 pel qual es creava la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer amb sis estats com a membres: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Holanda i Luxemburg. Després, al 1957 arribaria el Tractat de Roma per crear la Comunitat Econòmica Europea amb els mateixos sis membres i a partir d'aquí la integració europea ha anat perfeccionant-se amb objectius integradors més ambiciosos i ha anat acumulant nous estats membres: al 1973, Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca; al 1981, Grècia; al 1986, Portugal i Espanya; al 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia; al 2005, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta, i al 2007, Bulgària i Romania, fins a arribar-se a un conjunt de gairebé 500 milions d'habitants als quals Croàcia no ajudarà a créixer gaire perquè té una població que no arriba als 5 milions d'habitants.

Un cop oberta la via per a l'entrada de Croàcia a la UE queden quatre candidats que estan negociant el seu ingrés a la UE: l'antiga república iugoslava de Macedònia (FYROM), Montenegro i Turquia en diferents posicions, grau d'acceptació i grau d 'avançament de les seves respectives negociacions els uns i els altres. Com és ben sabut, la candidatura turca és la que ofereix més dubtes.

Croàcia, com tots els estats que han entrat abans a la Comunitat Europea primer i a la Unió Europea quan aquella es va transformar en aquesta pel Tractat de Maastricht de 1992, ha hagut d'acceptar tota la normativa europea i només ha pogut negociar terminis transitoris en el cas que no es veiés amb capacitat d'adoptar la normativa de la UE al nivell al qual l'ha deixat el Tractat de Lisboa que va entrar en vigor el desembre del 2009 des del primer dia de la seva adhesió al club europeu.

Ningú no pensa que, un cop resolta l'acceptació per Croàcia de la jurisdicció del tribunal per l'antiga Iugoslàvia, l'entrada de la petita Croàcia en la UE suposi problemes addicionals per a l'Europa dels 27 sabent, com és notori, que el país està rebent ajudes econòmiques per acoblar-se al marc europeu sense més problemes.

El tema no sembla, però, que Croàcia presenti problemes especials per integrar-se sinó que l'ampliació gairebé permanent de la Unió Europea la fa cada cop mes difícil de governar perquè les realitats dels estats membres són molt diferents i els interessos en joc molt distants entre uns estats membres i els altres.