L'Incasòl canvia d'estratègia per fer front a un deute de 900 milions
La nova direcció de l'empresa pública vol captar nou negoci a països emergents per fer front a l'aturada total de l'activitat a Catalunya
Ha encarregat un informe per definir les necessitats reals de plantilla
“S'ha estirat més el braç que la màniga.” Aquesta és la resposta que dóna el nou director de l'Institut Català del Sòl, l'Incasòl, Josep Anton Grau, per explicar la complicada situació financera que arrossega l'empresa pública de la Generalitat. De fet, el braç es va estirar molt, perquè el nou equip gestor indica un deute de 900 milions d'euros com a herència trobada en una empresa que no fa tants anys era una de les joies de la corona.
El problema, manté Grau és que “en un moment en què s'hauria d'haver aturat la despesa es van seguir invertint grans quantitats en la compra de sòl, no es va reaccionar davant el brusc canvi del mercat”. Grau, que va agafar les regnes de l'Incasòl el gener d'aquest any assegura que es va trobar un panorama desolador, amb una política comercial errònia i ni una venda materialitzada des del setembre del 2007. A això s'afegeix, explica el responsable de l'empresa pública, “una plantilla totalment sobredimensionada”. I és que a pesar de la caiguda de l'activitat, el nombre de treballadors de l'Incasòl s'havia duplicat en els darrers anys fins a les 511 persones. “És un quantitat inadmissible, però és que a més l'antiga direcció subcontractava molts dels projectes”, diu Grau.
Així doncs, una de les prioritats del nou equip gestor és redimensionar l'empresa. De moment ja s'ha fet un primer expedient de regulació d'ocupació per a una vintena de treballadors i s'ha encarregat a una consultora externa l'elaboració d'un informe sobre les necessitats reals de plantilla. La reducció de despeses també ha passat per prescindir de part dels cotxes oficials assignats o la renegociació del lloguer que es paga per l'edifici que ocupa l'empresa al carrer Còrsega de Barcelona. A més l'Incasòl ha posat a la venda l'edifici on s'havia d'ubicar la nova seu corporativa i que es troba situat en un solar de 1.900 metres quadrats a la zona de la plaça Europa de l'Hospitalet de Llobregat. “A més de la inversió feta, encara quedaven pendents 12 milions d'euros per acabar les obres, una suma del tot inassumible en les actuals circumstàncies”, apunta Grau. La venda de l'edifici estaria a punt de tancar-se, segons avança.
D'altra banda l'Incasòl negocia amb les entitats financeres un ajornament en els pagaments dels interessos del deute que permeti afrontar els propers exercicis amb més garanties, ja que bona part dels venciments es concentren precisament entre el 2012 i el 2014.
CANVI D'ESTRATÈGIA.
De fet, ara com ara, i amb l'important problema d'estoc de pisos sense vendre, l'Incasòl no es planteja construir més habitatges protegits. “Ens volem centrar en la promoció de l'activitat econòmica”, explica Grau. A més, el responsable de l'Incasòl avança que un cop es recuperi l'activitat en promoció d'HPO les coses es faran de manera diferent. “No em sento còmode tenint premis FAD al disseny d'aquests edificis, aquesta no és la prioritat”, diu.
Però el principal punt d'inflexió en l'estratègia seguida fins ara per l'Incasòl serà l'aposta per la internacionalització. I és que veient l'aturada en sec de l'activitat a Catalunya i les dificultats per comercialitzar els projectes ja finalitzats l'empresa pública es planteja aprofitar la seva expertesa en el sector per obrir mercats. “El nostre objectiu són els països emergents, aquells on ara s'està planificant i construint com aquí fa uns anys”, diu Grau. Per això el director de l'Incasòl ja té una primera visita programada a Colòmbia i espera fer altres viatges a l'Equador i la Xina. “Allà el govern de Xangai està planificant construir una ciutat als voltants amb capacitat per a un milió d'habitants i nosaltres volem aspirar al projecte”, explica. Grau tampoc descarta captar inversió estrangera per omplir els polígons que l'Incasòl té en comercialització a Catalunya i que troben una difícil sortida al mercat local. Són prop d'1,5 milions de metres quadrats en estoc repartits en 25 sectors d'activitat econòmica o polígons. Una quantitat important que trigarà temps a trobar inquilins. Per això i per garantir certa liquiditat a l'empresa l'Incasòl està negociant amb fins de pensions el traspàs de part de la seva cartera de pisos en règim de lloguer que estan ocupats.
A pesar del difícil context Grau descarta rotund que l'Incasòl pugui entrar dins el paquet d'empreses públiques que el govern vol privatitzar.
Abaixar preus, però sense passar-se
El director de l'Incasòl és conscient que el mercat pressiona els preus a la baixa de les naus industrials i logístiques però alerta que no està disposat a perdre-hi diners. L'empresa ha encarregat un estudi comparatiu dels preus a diversos països europeus per preparar la seva estratègia comercialitzadora i alhora ultima la preparació d'un roadshow per exposar l'estoc en cartera a diversos punts del territori. Més enllà de la rebaixa de preus Josep Anton Grau parla de flexibilitat. “Hem de ser oberts, tenir en compte no només la venda, sinó també el lloguer amb opció de compra o els pagaments diferits”, explica. L'altre element serà afegir valor al producte amb la designació d'un gestor per a cada polígon que haurà de vetllar per la qualitat dels serveis.
