Reflexió
“Les dades ens porten al principi d'aquesta crisi”. “Només amb austeritat no sortirem de la crisi, ni Espanya ni el conjunt d'Europa”, són paraules del senyor ministre de Treball d'Espanya en la compareixença que va realitzar el dia 3 de novembre quan es van fer públiques les últimes dades de l'atur registrat, que encara que no són les més exactes sí que donen una idea aproximada d'on ens movem. A Espanya hi havia, el 30 de setembre, i en nombres desestacionalitzats, cinc milions de persones aturades: més d'una de cada cinc persones que manifestava que desitja treballar. Com es reverteix una situació com aquesta?
Comencem pel final: no és possible revertir-la. El producte interior brut (PIB) espanyol té una estructura que ocupa molt factor treball quan creix, ocupació que genera més creixement; la construcció és un dels exemples més típics. Però quan aquesta interrelació s'interromp, l'atur creix a Espanya de forma incontenible.
L'emigració està tancada per a la immensa majoria de la població activa espanyola, un augment de despesa pública és avui una entelèquia (el pròxim govern haurà de retallar 32.000 milions del volum actual), la capacitat de consum es troba limitada pel deute viu que suporten administracions públiques i sector privat, i el finançament per a la majoria de possibles nous projectes és impensable.
Exceptuant emprenedors que, amb escassos recursos, desenvolupin projectes necessaris en règim d'autoocupació i amb les anteriors premisses, què pot engegar Espanya que absorbeixi els més de cinc milions d'aturats que ara té? Perquè, és clar, Espanya necessita créixer al 2,0%, almenys, per crear ocupació neta, una cosa que ara és ben bé impossible.
Què pot dir-se de l'atur a Espanya en la pròxima dècada? Doncs penso que en la majoria del territori l'atur es mantindrà molt elevat i que la temporalitat serà la norma, per, quan la crisi finalitzi, quedar estabilitzat en una quota d'entre el 12% i el 18% -el denominat atur estructural- inabsorbible perquè la majoria dels seus integrants no seran necessaris. Al costat d'aquests clústers generadors d'alt valor amb plena ocupació real. Una situació en què, segueixo pensant, en res influirà un canvi de govern el 20-N, entre altres raons perquè resoldre el problema de l'atur ja depèn de motius que excedeixen els estats i les nacions, i els governs i els seus colors.
