El Govern Econòmic Europeu
Gravin aquest títol en el seu cervell perquè en sentiran a parlar molt; per què? doncs perquè és el que començarà a funcionar d'aquí a un parell de mesos un cop s'hagin posat d'acord qui ha de posar-se d'acord i una vegada s'hagin resolt els serrells que encara estan pendents per al definitiu acord. D'això es parlarà a la cimera del dia 9, ja, però les decisions ja estan preses. En què consisteixen?
Els models s'esgoten, ja saben: la Gran Depressió va ser la manifestació d'un d'aquests esgotaments. Ara s'ha esgotat el que fins fa quatre dies va ser el nostre: es va acabar la capacitat d'endeutament d'empreses, estats, famílies, ajuntaments, entitats financeres i governs regionals; aquí, sí, i a tot arreu. Ara toca l'escassesa, administrar el poc, i per a això cal que tothom segueixi les normes; d'aquí aquest Govern Econòmic Europeu.
Però per això cal vendre la idea a fi i efecte que sigui acceptada per les ciutadanies. Primer, el terror: “L'euro està en perill i si l'euro fracassa es trencarà Europa.” Penso que és pur teatre: l'euro no està en perill perquè a tot el món li interessa que l'euro segueixi. Després, la tisana: “Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i hem d'adaptar-nos al que tenim; per exemple, ja no s'és feliç tenint un cotxàs, sinó passejant afablement.”
Perdrem autonomia, sobirania, capacitat de decisió ‘pel bé de tots'. Es fixaran normes quant al dèficit, i càstigs per a qui no compleixi. I se salvarà (durant un temps) el rostre democràtic de l'assumpte: els membres d'aquest govern seran els caps d'estat i de govern que (de moment) són triats pel poble. I es perdrà tot això, i gairebé tots serem més pobres, pel bé del grup, pel bé de tots. Perquè ‘els mercats' que tenen els recursos saben que cal anar d'altra banda i han decidit que cal anar d'altra banda: perquè per on anàvem ja és un camí esgotat. I sí, ho és, però que et diguin obertament el que has de fer suposa un canvi tan gran respecte a com s'han estat fent fins ara les coses…
Catalunya? Un dels extrems que suposa aquest nou model és la fi del cafè per a tothom. S'obre la porta a la geometria variable, a la multivelocitat. Això afavoreix Catalunya; el seu crònic dèficit fiscal interregional penso que se solucionarà, però apareixerà el diable a casa: totes les zones de Catalunya tenen idèntiques possibilitats?, totes tenen igual capacitat de generar PIB?, totes poden estar en la primera velocitat? Mmmmmm.
