Gran angular

DE MEMÒRIA

La Indústria catalana a Cuba

En el balanç de l'economista Joan M. Ferran i Oliva, es calcula que, en 150 anys (1780-1930), uns 50.000 catalans del Principat emigraren a Cuba. Just els mateixos anys de la primera industrialització moderna catalana (la de la màquina de vapor, el ferrocarril, el llibre de butxaca, la higiene pública i l'inici de la revolució agroalimentària)

Els industrialitzadors catalans moderns han actuat, en molts casos, fora, i lluny, de Catalunya. Només cal pensar en els conservers catalans de Galícia, els industrials surotapers de Portugal, els constructors d'obra pública dels Estats Units, Mèxic, l'Uruguai o Xile, els editors catalans argentins o mexicans, els empresaris catalans de París, la fàbrica Fortuny de Venècia o alguns hotelers d'Austràlia.

El cas de Cuba té un gran interès, car les relacions econòmiques, i culturals, entre Catalunya i Cuba foren molt intenses (i molt diverses). En el balanç de l'economista Joan M. Ferran i Oliva, es calcula que, en 150 anys (1780-1930), uns 50.000 catalans del Principat emigraren a Cuba. Just els mateixos anys de la primera industrialització moderna catalana (la de la màquina de vapor, el ferrocarril, el llibre de butxaca, la higiene pública i l'inici de la revolució agroalimentària).

D'entrada, els emigrants catalans que comencen a arribar a Cuba en les darreres dècades del segle XVIII es troben amb una societat colonial molt estructurada, dirigida militarment per l'exèrcit espanyol i basada (com, per exemple, el sud dels Estats Units) en una economia de plantació amb treballadors esclaus o alliberats que segueixen treballant en condicions duríssimes. Els emigrants catalans van treballar, fonamentalment, en el petit comerç on es venia de tot: queviures, roba, sabates, ferreteria... Però també en el comerç majorista (inclòs, a l'inici, el d'esclaus, com feien, britànics, holandesos, etc.), la navegació (de cabotatge i transatlàntica), els ferrocarrils, l'ensenyament, la sanitat, el periodisme i en la creació i transformació d'indústries modernes. Vegem-ho.

La indústria sucrera era la més important. Les grans fàbriques i els ingenis (els ingenios) eren de la segona meitat del XVIII i eren mogudes per la força animal. Els catalans (i, d'altres, com ara els nord-americans) van introduir les màquines de vapor a partir del 1840 als ingenis, que passaren a dir-se ingenis centrals o, senzillament, centrals. Un dels més importants, creat el 1846 per Josep Baró Blanxart a la regió de Matanzas, esdevingué, a partir del 1883, i amb Joaquim Gumà, una fàbrica amb la capacitat de produir 5.000 tones de sucre després de cada collita. La transició, però, no fou ràpida: el 1890, dels 11 ingenis de Salvador Samà, només 3 eren centrals.

La indústria sucrera va empènyer el ferrocarril i la navegació a vapor. El primer ferrocarril de l'Estat espanyol no fou el Barcelona-Mataró, del 1848, sinó l'Havana-Bejucal, del 1837; fou el setè del món. Les primeres línies de ferrocarrils catalans van tenir un origen cubà. La Companyia Transatlàntica, la gran naviliera de l'estat espanyol, va ser fundada el 1850 a Santiago de Cuba.

La fabricació de begudes (cerveses, gasoses, etc.) fou important. La més coneguda és el rom. El rom catalanocubà que ha entrat a la història és el Rom Bacardí. El 1862, Facund Bacardí i Massó va aconseguir, col·laborant amb Joseph-Léon Boutellier, un rom blanc destil·lat, suau, filtrat d'impureses amb carbó, que esdevindria una referència mundial.

FABRICACIÓ DE SABÓ.

Una altra indústria catalana a Cuba dins del sector del gran consum fou la fabricació de sabó, que, fins el 1860 era un producte d'importació. Els fabricants catalans de sabó (i espelmes) foren els Sabatés-Costa, que havien començat a Nova Orleans i saltaren a l'Havana, i els Crusellas-Vidal. Fins als anys trenta del s. XX dominaren el mercat. Després, van entrar a l'òrbita de Colgate i Palmolive.

La gran indústria catalana de Cuba, però, fou la tabaquera: els Partagàs, Gener Batet, Conill Pi, que, amb trajectòries diverses, han travessat el temps i les fronteres. Quan, vers el 1810, van començar els primers molins de tabac, que esdevindrien grans fàbriques, amb una doble integració (vertical i horitzontal) de la seva producció de cigars (havans), cigarretes i picadura, no se sabia que els seus productes eren nocius per a la salut, que el consum de tabac era una de les epidèmies industrials del món modern.

Petita indústria dinàmica

Els estudiosos de la indústria catalanocubana dels anys 1810-1950 ens parlen, també, de la fabricació de moltes altres produccions en sèries curtes. Aquests nous productes són teules, ceràmica i altres materials de construcció, mobles i ebenisteria, paper, impremta i premsa escrita, aliments (farines, olis, embotits, pastissos, caramels), òptica i farmàcia, espelmes i llumins, insecticides i altres productes de química agrícola i una foneria, la Fundición Tarragona. A poc a poc, es van anar configurant unes classes mitjanes dins (i en contra) d'una societat colonial d'economia de plantacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Pacte a Freixenet per l’ERTO que afecta 615 treballadors

barcelona
economia

Puig s’estrena a borsa amb una pujada superior al 4%

barcelona
economia

ERC, Comuns i la CUP es comprometen a convalidar la regulació dels lloguers de temporada

barcelona
Economia

El turisme internacional s’enfila fins als 3,3 milions el primer trimestre de 2024

Barcelona
CONFLICTE LABORAL

Els treballadors de Llansà en vaga reben el suport de transportistes de Roca

GIRONA
OCDE

L’OCDE eleva tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol

economia

Banc Sabadell puja a borsa mentre el País Valencià veu perillar la seva seu

barcelona
economia

Els llocs de treball al Vallès Oriental van a l’alça el primer trimestre de 2024

GRANOLLERS
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona