Gran angular

DE MEMÒRIA

A la Vall d'Hebron: hospitals i universitats (i 2)

Les Llars Anna Gironella de Mundet de la Diputació de Barcelona, inaugurades el 1957, serien modèliques en més d'un sentit: integració a l'entorn natural de la serra de Collserola, inclusió de pistes i equipaments esportius, acceptació i respecte per l'‹status› jurídic dels que vivien (fins al moment) a la institució, voluntat per integrar-hi l'art contemporani (figuratiu i no figuratiu)

Abans del projecte d'hospital antituberculós de 1936 –i, si es vol, de la confiscació, en plena guerra del 36-39, del Palau de les Heures, per part de Presidència de la Generalitat- no hi ha cap iniciativa pública a la Vall d'Hebron.

Però moltes de les grans realitzacions posteriors en el camp sanitari i en el camp educatiu d'iniciativa pública en aquesta àrea es basen en construccions i instal·lacions (i jardins) preexistents, que, per camins diversos, canvien de mans privades a mans públiques. Sovint, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona han comprat unes propietats més o menys devaluades, o molt difícils de mantenir (com ara el Laberint d'Horta o l'orfenat del Patronat Ribas) que, més tard, s'han integrat a alguna de les grans empreses públiques catalanes: l'ICS, la XHUP, la UAB, la UB, o barcelonines: Parcs i Jardins.

El cas Mundet és interessant. Artur Mundet i Carbó fou un dels molts catalans que, al segle XIX, anaren a Amèrica amb l'objecte de vendre el que produïen a la seva empresa (en el seu cas, taps i manufactures de suro) i hi decidiren crear una filial o una nova empresa. Mundet, al 1902, va posar en marxa, a Mèxic DF, una fàbrica de taps de suro. Quatre anys més tard, començà a produir Sidral Mundet, una beguda refrescant feta a partir de la pasteurització del suc de poma. Fou –el refresc, i el seu sistema de distribució- un gran èxit. Un èxit que continua al segle XXI. L'any següent, Mundet ideà una variant del tap corona (que, aleshores, era una novetat) amb una làmina de suro a l'interior. És, en mexicà, el tap de corcholata.

Breu: els Mundet esdevingueren molt rics, i, alhora, eren molt conscients del malestar de sectors molt amplis de la població. A més de les iniciatives a Mèxic, Artur Mundet i Anna Gironella, la seva muller, oferiren, al 1954, 1 milió de dòlars a la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de construir una nova Casa de Caritat (car la històrica , la del carrer Montalegre del Raval, era massa fosca, i molt ineficient).

Les Llars Anna Gironella de Mundet de la Diputació de Barcelona, inaugurades el 1957, serien modèliques en més d'un sentit: integració a l'entorn natural de la serra de Collserola, inclusió de pistes i equipaments esportius, acceptació i respecte per l'status jurídic dels que vivien (fins al moment) a la institució, voluntat per integrar-hi l'art contemporani (figuratiu i no figuratiu). El 1996, les Llars foren la base del Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona, una àrea dedicada a la psicologia, la pedagogia, i a la pràctica gimnàstica i esportiva.

A desgrat de la insuficiència dels transports públics dels anys 1950-60, la iniciativa pública invertí en les successives ampliacions de l'hospital general de la Seguretat Social (l'actual hospital Vall d'Hebron de l'ICS). I en la creació d'un barri modèlic: Montbau.

Situat entre l'hospital de la Vall d'Hebron i les Llars Mundet, el barri de Montbau (1959), construït per iniciativa del Patronat Municipal de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, entrà, aviat (1973), per les seves qualitats formals, a les guies d'arquitectura de la ciutat. La baixa densitat, la separació entre circulació motoritzada i circulació de vianants, els petits espais verds, seguien les directrius dels sectors més avançats de l'urbanisme modern dels CIAM.

La seva associació de veïns juntament amb les mares i els pares de la cooperativa escolar del barri (l'escola Baloo) foren pioners en la iniciativa de la instal·lació d'una biblioteca pública, que aniria adquirint un alt nivell. Fins a esdevenir un referent, un petit equipament d'una universitat somniada. És la Biblioteca Albert Pérez-Baró.

Recerca

La Vall d'Hebron va començar amb ermites i masies (i un monestir). Als temps moderns, palaus i jardins. Amb el naturalista Francesc Darder dirigint la col·lecció zoològica de la Granja Martí Codolar. Al segle XX, orfenats, hospitals i centres educatius i de recerca. El 1970 es formà el Departament de Medicina Interna de l'hospital Vall d'Hebron. El 1995, el CIBBIM (investigació química i biològica molecular) i el Laboratori de Cardiologia Experimental. El 2002, el primer pas del VHIR, el Vall d'Hebron Institut de Recerca, definit com “una institució del sector públic en investigació i innovació biosanitària”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Banc Sabadell rebutja l’inicial oferta d’absorció del BBVA

barcelona

La Cuina de l’Empordanet presenta la seva nova guia de restaurants

begur

El Vívid, el mes de l’enoturisme a la Costa Brava, tanca amb el 89 % d’ocupació

girona

Acord de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank

girona
GIRONA

La demarcació tanca el mes d’abril amb rècord històric d’ocupació

GIRONA
Economia

Rècord d’ocupació a l’abril a Catalunya amb 3,76 milions d’afiliats

barcelona
economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona