Gran angular

món

Els problemes de l'argentina

En aquests últims temps l'Argentina s'ha posat de moda entre nosaltres per, com a mínim, tres qüestions negatives: l'expropiació del 51% d'YPF en mans, fins fa pocs dies, de Repsol; les restriccions a les importacions imposades pel govern de la presidenta Kirchner; i per la lliçó que alguns diuen que l'Estat espanyol podria treure de la crisi del corralito argentí del 2001, pel qual el govern va limitar als particulars la lliure disponibilitat dels fons que mantenien als seus dipòsits als bancs per evitar fugides de capitals a l'estranger.

I, endemés, tot això, emmarcat per la recaiguda en la crisi econòmica que afecta tot el món de manera més o menys intensa i que el Fons Monetari Internacional ha quantificat dient que el 2012 el Producte Mundial Brut només creixerà el 3,3% quan el 2010 ho havia fet el 5,5% i el 2011, el 4%. Per la seva part, l'Organització Mundial del Comerç (OMC) ha considerat que les exportacions mundials es contrauran un 3,7% en el 2012 i que es reduiran les expectatives dels països que pensaven reanimar les seves economies en crisi augmentant les exportacions de béns i serveis.

De quina manera afecten la nostra economia, aquestes qüestions argentines? S'hi poden establir relacions? Com és que ve tot determinat pel populisme del partit peronista, que a partir d'ara es pot atribuir pocs èxits econòmics, amb la inflació del 20% del poble argentí?

És evident que l'expropiació de Yacimientos Petroliferos Fiscales (YPF) a Repsol anunciada per la presidenta Kirchner el 16 d'abril i confirmada pel legislatiu té importància no tant pel mer fet que l'Argentina vulgui recuperar la propietat de l'empresa que li havia venut a Repsol quan la seva privatització, el 1993, sinó pel fet que l'Argentina es nega –de moment- a reconèixer la necessitat de compensació a Repsol en contra, doncs, del que són les pràctiques normals entre els països que accepten les regles del dret internacional (a diferència del que sí que reconeix Bolívia, que l'1 de maig va estatitzar Transportadora de Electricidad, filial de Red Eléctrica). És cert que, amb aquesta maniobra, a Repsol perden el control de la meitat de la producció de petroli i una mica menys de la meitat de les seves reserves, així com les expectatives d'explotació de Vaca Muerta, però la cosa es compensaria si aconsegueixen un preu just, cosa que ara com ara no sembla fàcil, per la posició del Tribunal de Taxacions de la Nació i el poc respecte que l'Argentina està mostrant pels laudes arbitrals dictats pel Centre Internacional sobre Diferències Relatives a Inversions del Grup del Banc Mundial (CIADI).

Davant d'això, aquest maig, els americans han tret els avantatges duaners que donaven a l'Argentina precisament per l'incompliment del govern de Buenos Aires de les resolucions de CIADI respecte a indemnitzacions a empreses nord-americanes, i això que les indemnitzacions degudes a aquestes firmes no arriben ni a un 3% del que els serveis jurídics de Repsol demanen a l'Argentina en concepte d'indemnitzacions. Com que en el cas de l'Estat espanyol el sistema generalitzat de preferències aranzelàries que reben a l'Argentina és de caràcter europeu, no podem prendre la mateixa resposta unilateral i hem d'acabar de convèncer els 27 que s'adopti –al menys- una mesura europea semblant a l'americana si en els propers sis mesos no es produeix un acord privat per arribar a establir el nivell just d'indemnització per a Repsol.

BALANÇA COMERCIAL.

L'altre manifestació de nacionalisme amb què el govern de Kirchner mira de fer front als problemes econòmics i al deteriorament de la balança comercial és el de les restriccions a les importacions que Buenos Aires ha posat i que van en contra dels preceptes de l'Organització Mundial del Comerç. Al consell de mercaderies de l'OMC són 40 els països que han denunciat el proteccionisme de l'Argentina (els 27 de la UE, Austràlia, Corea, els Estats Units, Israel, el Japó, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Panamà, Suïssa, Tailàndia, Taipei xinès i Turquia, i 7 països més que també s'han mostrat queixosos de la violació de l'Argentina de les seves obligacions respecte a les importacions: la Xina, Xile, Colòmbia, Hong Kong xinès, Malàisia, el Perú i Singapur). Però a més, tampoc no sembla que l'Argentina estigui predisposada a respectar les seves obligacions internacionals respecte a l'atorgament de llicències no automàtiques d'importació i a certificats sanitaris en un moviment i està posant en perill la bona harmonia en el si del Mercosur.

I l'últim punt pel qual l'Argentina és moda entre nosaltres lliga amb la mala situació del deute sobirà espanyol amb la prima de risc de prop dels 500 punts, la caiguda en les qualificacions que ens atorguen les agencies de qualificació, les incerteses respecte a la capitalització de la banca, les perspectives de finançament de la liquiditat i fins i tot la insolvència d'alguns bancs i caixes d'estalvi posades de manifest com a conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària, la manca d'ajudes europees i l'actitud tancada del BCE derivada de les limitacions imposades pels seus estatuts i l'actitud d'Alemanya respecte al deute dels països del sud d'Europa.

En aquest context, alguns es pregunten si l'Estat espanyol podria caure en el corralito com el de l'Argentina al 2001 després d'uns anys de tipus de canvi fix respecte al dolar americà i quan tenien una prima de risc de 3.000 punts. Parlar d'aquesta possibilitat és oblidar que l'Estat espanyol és membre de la UE i de la zona euro i que, per tant, no podem adoptar solucions estatals sinó possibilitats que siguin congruents amb la nostra participació en la moneda comuna i en les llibertats bàsiques consagrades pel mercat únic europeu.

El que cal és reanimar l'economia i fomentar la confiança amb polítiques apropiades i no pas pensar en corralitos limitadors dels factors de creixement que la UE ens ha proporcionat i ens proporciona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona
Unió Europea

TikTok suspèn el programa de punts de la versió ‘Lite’

Barcelona

Èxit de participació del XXV Fòrum Industrial

girona
economia

Menys burocràcia en els plans d’estalvi d’aigua per ramaders i agricultors

barcelona
Estats Units

Aproven la llei que podria suposar la prohibició de TikTok als EUA

Barcelona
economia

La reducció de la jornada i la plena ocupació centren les reivindicacions sindicals de l’1 de Maig

barcelona