Dijous paella, però feta a casa
Valira, l'empresa catalana fabricant d'estris de cuina, ha superat un concurs de creditors i busca créixer amb la línia de carmanyoles
L'empresa va fer un pla per descobrir necessitats del mercat de transport d'aliments
Truita de patates, amanida de pasta i carn arrebossada -moltes vegades més arrebossada de sorra que no pas de pa ratllat-; el menú que tantes vegades ha servit per alimentar dies de platja, excursions i acampades ha estat tradicionalment enquibit dins uns recipients de plàstic de funcionalitat màxima però d'estètica i portabilitat dubtosa. Valira, la firma catalana que des dels anys seixanta del segle passat fabrica olles, paelles i estris de cuina a la seva planta de Reus, va considerar que en les carmanyoles per transportar aliments hi havia una possibilitat de negoci que podia servir per ajudar a deixar enrere el sotrac per què passava l'empresa (una mala ratxa que va desembocar en un concurs de creditors, de què fa un any que ja ha sortit). A hores d'ara, la línia de carmanyoles suposa un 20% de la facturació total de la firma.
Joan Marc Pascual, director comercial de Valira, manifesta que fa deu anys, a la companyia van detectar una possible veta de mercat en considerar que els recipients que hi havia per transportar menjar “podien ser vàlids en un context d'oci o per al paleta que està dalt d'una bastida bevent una xibeca” però que, a parer seu, difícilment podien ser aptes “per a un entorn urbà i laboral”. Amb aquesta concepció de les coses, Valira fa un estudi de mercat destinat a “descobrir quin era el futur del transport dels aliments”.
NUTRICIÓ.
A partir d'aquí, la marca treballa amb uns recipients completament hermètics i que no deixen cap rastre ni regust en el menjar que transporten i que, igualment, són fàcils de netejar. A més, com que a Valira consideren “l'acte de menjar com una qüestió íntima i personal” desenvolupen una solució que garanteixi “discreció” a qui els usi.
Per això, en un principi, les carmanyoles Valira (que es comercialitzen a un preu que voreja els 30 euros) “tenen una base compacta i neutra”, molt semblants al que podria ser una bossa per transportar una càmera de fotografiar.
PERSPECTIVA CREIXENT.
Joan Marc Pascual considera que el tipus de client potencial de les carmanyoles es va ampliant de mica en mica, sempre cenyint-se als tres paràmetres que suposen el ganxo principal del negoci. Per una banda, hi ha la voluntat de tenir “un control de la dieta”, gent que es vol aprimar o que pateix de diabetis o d'al·lèrgies a determinades menges o que, simplement, està tipa de dinar de menú cada dia. En segon lloc, es tracta d'oferir una alternativa a “la restricció de temps”. És un públic que no té marge per anar a dinar a casa o per sortir de la feina. Per últim, “i aquesta és la motivació número u des dels anys 2008 i 2009” hi ha la motivació econòmica, la que implica buscar l'estalvi de diners portant-se el menjar preparat de casa i no haver de recórrer a alimentar-se en cap restaurant.
Dijous paella, però feta a casa
