Sobreviure al tancament de la fàbrica
Municipis petits que han vist desaparèixer el seu referent fabril busquen alternatives
A Santa Coloma de Queralt un moviment ciutadà treballa per trobar alternatives
La Sénia cerca negocis més enllà del moble per a les naus que han quedat buides
Tradema, a Solsona, o Noge, a Arbúcies, han tancat amb un gran impacte local. La crisi s'està emportant referents empresarials en pobles més petits, que deixen al seu darrere un paisatge de desolació que consistoris i moviments ciutadans intenten superar.
Aquests dies la planta d'Hormipresa a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) torna a tenir un cert tragí després que el març de l'any passat paralitzés definitivament la seva activitat. Alguns dels béns de l'empresa –taules, cadires, ordinadors, televisors...- estan en venda i els ciutadans de la localitat tornen a ocupar el recinte de la que havia estat la gran fàbrica del poble.
En els bons moments, la firma de prefabricats de formigó per a la construcció donava feina a mig miler de treballadors i actuava com a patrocinador de diversos clubs esportius. Amb l'esclat de la bombolla del totxo, primer, i de la desaparició de l'obra civil, després, els intents d'Hormipresa per evitar el tancament es van veure frustrats i finalment va tancar i va acomiadar els 224 empleats que en aquell moment formaven la plantilla. Les altres empreses del sector del municipi aguanten però han hagut de reduir plantilla. Per efecte dòmino alguns restaurants han baixat la persiana i també ho han fet comerços, l'hotel, tallers mecànics...
Els anys gloriosos de la construcció aquesta localitat situada en la confluència de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona donava feina a treballadors de tota la comarca. Ara hi ha uns 300 aturats en una població total de 3.400 habitants, i part de la població s'ha de buscar la vida fora. L'alcaldessa accidental de la localitat, Sílvia Pomés, reconeix el moment difícil en què es troba Santa Coloma però confia molt en “l'esperit emprenedor i la capacitat de reinvenció que el municipi ha demostrat en altres ocasions”. El camp -part de la població viu del secà- ha estat la font de riquesa històrica, però en diferents moments el poble ha fet apostes pel tèxtil, primer, i per l'aviram, després, que sengles crisis han obligat a reconsiderar. Semblava que la construcció era la bona, però ara toca buscar noves alternatives que generin llocs de treball. Des de l'Ajuntament i amb el suport de Concactiva, el centre d'iniciatives empresarials de la comarca, treballen a favor de l'emprenedoria i el foment de l'autoocupació. També ha sorgit un moviment ciutadà, anomenat Santa Coloma en Transició, que vol sumar esforços per cercar oportunitats i projectes empresarials en la localitat.
La crisi econòmica té moltes cares però la dels municipis petits, com ara Santa Coloma de Queralt, amb una alta dependència d'un sector d'activitat en hores baixes, és especialment complexa. Ara bé, la consigna és evitar a tota costa els missatges negatius i que s'estengui el desànim.
LA SÉNIA.
“La Sénia continua sent la millor opció per comprar mobles de qualitat i varietat”, insisteix en el missatge positiu Maria Pilar Ballester. L'Ajuntament té clar que l'especialització de la Sénia, que ara sembla haver-se girat en contra, ha de ser la taula de salvació de la zona, però corregint l'orientació: això és apostar per l'exportació, seguir l'estela de les noves tendències en el mobiliari domèstic i cercar nous clients com ara oficines o hotels. Ara bé, paral·lelament el consistori cerca noves activitats per diversificar l'economia local i omplir les naus que han quedat buides. Pensen que la seva ubicació pot ser interessant per a la logística.
CALAF.
Calaf té una població d'uns 3.500 habitants dels quals 361 busquen feina.
La ‘pèrdua' menys dolorosa de Maçanet
La lenta agonia de Gres Catalán recorda la que està patint Trety, una firma tèxtil per al sector de l'automoció de Maçanet de la Selva que havia arribat a tenir més d'un miler de treballadors però que després del darrer ERO s'ha quedat amb una plantilla d'uns 300 empleats. El procés s'observa amb preocupació des de l'Ajuntament de Maçanet, tot i que són conscients que l'impacte no serà un gran daltabaix en aquesta localitat de 7.400 habitants. En part perquè la pèrdua de pistonada de Trety ha anat paral·lela a l'increment de producció gràcies a les exportacions d'altres empreses de la localitat, que han contractat personal. Als diferents polígons de la localitat hi ha companyies d'una certa dimensió i solidesa com ara Frit Ravich, fabricant de patates i altres aperitius, o Astral Pool, productor de components per a piscines. Tanmateix, l'atur a la localitat ha augmentat de 80 persones el 2012 i ara n'afecta prop de 800. Segons fonts del consistori part d'aquesta desocupació és importada, perquè famílies de l'àrea metropolitana a l'atur cerquen un entorn més amable en poblacions com ara Maçanet. El punt d'informació laboral ha ajudat a trobar feina a 113 persones, la majoria a empreses locals.
