Optimisme a la banca

Els sis principals bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankinter, Sabadell i Popular) van experimentar el 2012 una caiguda mitjana del seu benefici del 82% respecte a la del 2011. Tots ells van fer unes provisions en total de 34.727 milions, que va suposar un increment del 71,1% respecte a l'any anterior. Aquesta xifra està molt propera als 40.000 milions d'euros que el sector va obtenir de Brussel·les per sanejar les caixes d'estalvi.

Aquesta mitja dotzena de bancs va obtenir del BCE la xifra de 161.330 milions d'euros, que contrasta amb la suma del valor borsari total d'aquestes entitats que, en data 22 de febrer passat era de 129.567 milions d'euros, és a dir, van rebre en el seu conjunt 31.700 milions més que el seu valor borsari, la qual cosa dóna una idea de la seva enorme magnitud.

Els presidents dels principals bancs espanyols veuen el futur amb major optimisme i aposten per una progressiva recuperació. Sostenen que a la fi d'aquest any es produirà un canvi de tendència en l'economia i que 2014 serà l'exercici que es consolidi la millorança en el repunt del Producte Interior Brut (PIB).

Els bancs que comprenen l'elit han aconseguit esgarrapar l'any 2012 més de 115.000 milions d'euros en dipòsits als bancs febles i a les entitats intervingudes, els quals es van haver de conformar veient impassiblement com els seus clients rescataven els seus diners perquè van perdre la seva confiança per males pràctiques o pura ruïna, si bé aquesta captació els va suposar unes costoses campanyes publicitàries.

Les declaracions eufòriques dels presidents dels bancs d'elit difereixen substancialment amb les opinions de la majoria d'experts com gabinets d'estudis, ens internacionals, institucions i altres mitjans especialitzats. L'explicació rau que la visió dels bancs no coincideix amb la de l'economia productiva, sinó amb la financera i dels mercats, per això no ha d'estranyar que fins i tot resultin diametralment oposades. La concessió de crèdits per part de la banca el 2012 va experimentar una caiguda del 6% respecte a l'any 2011, per la qual cosa empreses i famílies van haver de suportar un any més de sequera del crèdit. Una preocupació afegida a la restricció del crèdit és que en reduir-se l'oferta ho han fet les entitats financeres. D'altra banda, les entitats financeres afirmen que estan disposades a atorgar crèdit però que un percentatge altíssim de peticionaris no ofereixen la solvència i garanties necessàries. A pesar de les optimistes declaracions dels presidents dels principals bancs espanyols, el futur no està exempt de riscos. Mentre no es recuperi la situació econòmica, la morositat seguirà sent preocupant i, per tant, el crèdit seguirà en nivells mínims.

Per altra banda, encara que la banca ha sanejat gran part del totxo que figurava en els seus actius i ha aconseguit reduir la tensió a l'accés del seu finançament, encara no pot afirmar-se quan s'obrirà l'aixeta del crèdit, la qual cosa accentuarà el retard de la desitjada recuperació. Els experts estimen que aquest any l'activitat creditícia tornarà a caure entre el 4% i el 6%.

Mentre els bancs afirmen sense pudor “si l'economia despertés es podria obrir l'aixeta del crèdit”, els experts al·leguen sense descans “fins que no es prodigui el crèdit no es produirà la recuperació”. Qui ha de solucionar aquest conflicte d'interessos? Sens dubte, el govern. És qui ha de prendre mesures urgents perquè l'economia creixi, implantant mesures efectives com una reforma valenta de l'administració, la lluita contra el frau i l'economia submergida. Els resultats d'aquestes mesures resultarien molt més eficaces que l'obsessió sobre retallades socials, que ja han arribat al límit de la tolerància. Però això suposa pensar més en el país que en la pèrdua dels vots que suposen aquestes mesures.