El sector de la moto vol tornar a rodar
Després de les fortes caigues del nombre de vendes i del tancament de plantes proliferen nous projectes productius en un entorn que ja avança un punt d'inflexió en les matriculacions
La sensació és que els preus estan ajustats i l'entrada d'estrangers anima els locals
Després del que hem viscut, un canvi de tendència, tot i que sigui petit, ja és important
Semblava que la indústria estava perduda però s'està demostrant que no
Preveiem que aquest 2014 sigui el primer any que creixin les vendes des del 2008
El sector recorda
que el parc de motos està més envellit
que el de turismes
En els primers cinc mesos de l'any les vendes de motocicletes van assolir les 41.383 unitats, és a dir, un 20,1% més que el mateix període del 2013. Aquesta tendència positiva enllaça amb els últims quatre mesos de l'exercici passat i indica el que el sector espera que sigui un punt d'inflexió definitiu després de sis anys de fortes caigudes que han deixat el sector en la mínima expressió. “La nostra previsió per a aquest 2014 és que per primer cop des del 2008 es tanqui amb un creixement de més del 15% en el conjunt de matriculacions i situar-nos al voltant de les 110.000 unitats”, destaca el secretari general d'Anesdor, la patronal del sector, José María Riaño.
Són unes previsions optimistes per al conjunt d'un sector que, tot i així, encara nota la frenada dels vehicles de menys cilindrada, els ciclomotors. Segons les mateixes dades d'Anesdor, les matriculacions en aquest segment encara van caure un 3,3% en l'acumulat de gener a maig, si bé la davallada es comença a suavitzar després de la sagnia dels últims anys.
Per al president del Cluster Moto, Josep Mir, la recuperació “requerirà temps” perquè en aquests anys s'ha perdut molt però destaca l'optimisme en un context que aventura cert renaixement d'una indústria “que, certament, semblava que estava perduda però que està demostrant que no és així”.
La pèrdua de les grans plantes productives de marques com Yamaha, Derbi i Montesa-Honda) va deixar pas a un desert industrial en un sector motor i en què Catalunya sempre va jugar un paper de lideratge a l'Estat. Ara la recuperació de marques de renom com Torrot o Bultaco, els moviments de fusió entre Gas Gas i Ossa o l'aposta de Rieju per entrar en nous segments de més cilindrada posen de manifest que la indústria de les dues rodes torna a rodar.
Sense pla d'ajudes.
La indústria de la moto no ha gaudit dels plans d'incentiu a la compra que sí que s'han signat per als turismes -el PIVE ja fa cinc edicions i el govern del PP hi ha compromès 300 milions d'euros més-, i això, el sector ho viu com una discriminació que “alenteix de manera segura la recuperació d'aquesta indústria”, diu Mir.
En aquest sentit, el secretari general d'Anesdor explica que la patronal ha presentat les seves propostes al govern “tot i que sense èxit a pesar que la mitjana d'envelliment del parc de motos se situa en els 14 anys, és a dir, dos més que el de cotxes”. L'any passat les matriculacions de turismes ja van tancar en positiu amb un augment del 3,3% gràcies a l'efecte del pla PIVE.
De moment, l'executiu només ha aprovat ajudes a la compra de motos elèctriques a través del pla Pima aire. I, de fet, la moto elèctrica protagonitza algunes de les noves iniciatives industrials que han aparegut en el sector. La recuperació de la mítica marca Bultaco o de Torrot implica, per exemple, la posada al mercat de nous models de vehicle elèctric. És una aposta no exempta de risc si es té en compte que aquest segment encara no sembla que acabi d'arrencar. “La moto elèctrica presenta una solució especialment bona per als problemes de mobilitat urbana i no es pot dir que no hi hagi demanda per a aquests vehicles; el que passa és que la demanda encara està adormida”, destaca Riaño. Està adormida a l'espera, entre altres coses, que s'acabin de desenvolupar les infraestructures de recàrrega i la tecnologia de les bateries millori, però també que el preu de la moto elèctrica ajusti les diferències amb la de combustió. “Són projectes que, segons la meva opinió personal, tenen sobretot sentit a mitjan termini.”
Per ara la moto elèctrica representa a penes un 1,3% del total del mercat, “un percentatge encara massa petit per poder fer previsions de creixement futur”, hi afegeix Riaño. En tot cas, les grans marques s'hi estan abocant a poc a poc i després de l'aposta de BMW amb el seu primer model d'escúter elèctric ara la mítica marca nord-americana Harley-Davidson ha presentat la seva primera motocicleta al 100% verda.
Els nous projectes que vénen de la moto elèctrica ajudaran a recuperar part de la producció perduda, però amb aquests no n'hi haurà prou per compensar la marxa de les grans multinacionals en volums de producció. Aquesta producció, de fet, s'ha ajustat al conjunt d'Europa i, com diu Riaño, “a diferència del que passa amb els cotxes en el sector de les motos, Àsia concentra una grandíssima porció del mercat”. Ara bé, els fabricants xinesos també es podrien mirar amb interès produir a Europa i en aquest punt el secretari general d'Anesdor diu: “mantenir una indústria forta, també de components, pot ser un element clau a més de recuperar el mercat local.”
La recuperació serà lenta, accepta el sector, però garantida per una demanda que fins i tot en els pitjors anys de la crisi “ha mostrat el seu interès per aquests vehicles, tot i que amb una clara preferència pel de segona mà”, destaca Riaño. I és que si bé abans de la crisi la ràtio de vendes era d'una moto usada per cada tres de noves, aquests últims anys els percentatges s'han invertit. “Però això vol dir que a pesar de la crisi hi ha un mercat sòlid”, hi afegeix el responsable d'Anesdor.
“Després del que hem viscut un canvi de tendència, ni que sigui petit, ja és important per a ser més optimistes envers el futur”, destaca el conseller delegat de Rieju, Jordi Riera.
Una marca mítica que torna amb energia verda
El 17 de maig passat l'empresa madrilenya LGN-Design va presentar a Londres la seva gran aposta per recuperar la marca que fa 56 anys va crear a Catalunya Francisco Xavier Bultaco. Després de trenta anys sense activitat, la família fundadora s'ha unit a la firma madrilenya per rellançar-la amb dos nous models de moto elèctrica –una de carretera i una altra de més petita d'ús urbà.
La companyia acaba d'anunciar el lloguer d'una planta prop del Circuit de Montmeló i també molt a prop dels seus futurs proveïdors. Està previst que en aquestes instal·lacions hi treballin cap a 50 persones l'any que ve, per cobrir un volum de producció que se situaria en aquesta primera fase en les 2.000 unitats. L'activitat d'R+D+I, però, es mantindrà a Madrid (LGN-Design és una empresa emergent de la Universitat Carlos III de Madrid).
Un projecte de moto verda que es manté a l'espera
De moment els emprenedors de Volta continuen buscant finançament i soci industrial per desenvolupar el seu prototip de moto elèctrica. Es tracta d'un model que aposta pel disseny més esportiu però que està pensada bàsicament per a un ús urbà, ja que l'autonomia és de 70 km. La bateria es podrà recarregar a qualsevol endoll de 220 quilowatts en un parell d'hores. Mentre els socis busquen capital, també negocien amb els futurs distribuïdors per tal de preparar la sortida al mercat tan bon punt se'n pugui començar la fabricació.
Motos elèctriques amb la bateria extraïble
Aquest any serà clau per a la renovada Torrot. Abans de l'estiu la marca controlada per Ascamm, Edalma, Cetemmsa i IAT preveu tenir a punt els primers prototips de la seva moto elèctrica (Muvi) per tal de fer un primer tast al mercat i començar la producció industrial a la tardor. Es tracta d'un escúter que té la principal característica d'una bateria extraïble que permetrà evitar els problemes d'una xarxa pública de recàrrega encara molt verda. D'entrada, la marca oferirà dues versions de bateria, una de prop de 9 quilos i una de més gran de prop de 13 “però seguirem treballant per tal d'oferir bateries més petites”, explica el director general d'Ascamm, i un dels impulsors, Xavier López. La firma també preveu guanyar-se una demanda encara indecisa amb “un preu molt ajustat” i les seves previsions requereixen començar amb una primera sèrie de 500 unitats que s'afegiran als models de motos per a nens i bicicletes elèctriques que actualment ja fabrica a l'antiga planta de Xispa, a Vidreres. Torrot ultima, a més, l'entrada d'un nou soci industrial que hauria de permetre desenvolupar productes nous.
Apujar cilindrada per obrir nous mercats
La figuerenca Rieju ha estat una de les més perjudicades per les brusques caigudes del mercat de ciclomotors d'aquests darrers anys, ja que tradicionalment la marca s'havia posicionat en aquest segment de menys cilindrada. Després d'una primera aposta per diversificar amb un model de moto elèctrica (Mius) que “mantenim tot i que força aturat”, la marca ha fet una nova aposta de diversificar, aquest cop per entrar al segment de l'alta cilindrada amb dos nous models (City Line) de 125 cc i de 300 cc.
Rieju preveu produir aquest 2014 unes 7.000 unitats a la seva planta, 2.000 de les quals, de City Line, “i esperem poder ampliar una mica l'any que ve”, explica el conseller delegat, Jordi Riera. Rieju encara manté la planta a una capacitat del 30% però Riera confia en “la millora del mercat local i l'obertura de nous”.
I després de la fusió, créixer amb nous models
Després de la injecció de 2 milions d'euros des de la Generalitat (a través d'Avançsa) que han permès tancar la fusió amb Ossa i desenvolupar la tecnologia de quatre temps, la firma de Salt ja prepara el disseny de nous models “que inclouran motos d'enduro de quatre temps i una gamma de productes Ossa per a ús urbà”, explica el president de Gas Gas, Ramon Puente. Els plans de la nova companyia requereixen fer un salt important en tres anys, tant pel que fa al volum de producció (de les 9.000 unitats d'aquest any a les 14.000), com en plantilla (preveu incorporar-hi de 20 a 30 persones). En total, Gas Gas preveu destinar una inversió de 8 milions d'euros al desenvolupament de nous models en aquests tres propers anys. “Per això, hem de buscar noves línies de finançament i és el que parlem ara amb els bancs”, diu Puente.
