Economia

El Penedès vol crear llocs de treball repensant els polígons

Els serveis i la racionalització de les zones industrials són el punt de partida d'una anàlisi que neix del pla estratègic del Penedès

Estableixen sistemes de governança i gestió compartida com a línia de treball

L'objectiu és millorar la competitivitat i atraure empreses

Amb l'objectiu general de millorar la competitivitat de les àrees industrials per retenir les empreses i fins i tot atraure'n de noves, el Penedès –Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia– s'ha marcat ara el repte de repensar els polígons en un pla d'acció, dirigit per la Fundació Pro Penedès, dins el pla estratègic presentat el 2 de desembre passat a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). Aquest nou pla parteix de la necessitat de millorar els factors de competitivitat pel que fa a les infraestructures i els serveis de la zona, i avançar cap a un smart land, amb millor qualificació dels recursos humans i sistemes de gestió basats en la cooperació. La idea sorgeix de la necessitat de fer front a unes xifres d'atur, en alguns casos, per sobre de la mitjana del país, i a un balanç poc engrescador per part de les administracions.

Fa aproximadament dos anys les patronals d'aquest territori –la Unió Empresarial del Penedès (UEP), l'Associació d'Empresaris del Garraf (Adeg) i la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA)– van fer un estudi dels polígons industrials que va concloure amb un manifest en què reclamaven la concentració de sòl per a activitats econòmiques al voltant dels eixos ferroviaris i viaris existents i dels que estan en planificació –el corredor del Mediterrani–, i també la revisió de les localitzacions de sòl per a activitat econòmica, i es posava sobre la taula la possibilitat de consensuar un programa concertat d'anàlisi de les diferents localitzacions mitjançant la col·laboració activa de les administracions. En el manifest de les tres patronals s'afirmava que l'actual sistema de dispersió de les activitats econòmiques no és res més que la prova “del malbaratament de territori i recursos” que s'ha practicat fins ara.

En aquesta mateixa línia es pronunciava ahir Xavier Vidiella, cap de trànsit i director d'operacions de Catalunya de l'empresa Deixalles i Transports Plazas. Aquesta empresa, ubicada al polígon industrial de Can Bas (Subirats), té plantes al polígon de Lavernó (Subirats), a Torrelavit i a Olèrdola. Segons ell, el principal problema de les empreses al Penedès és la falta de connexió a la fibra òptica. Vidiella creu que per al Penedès, on l'enoturisme i la indústria del vi tenen un paper clau en l'economia general, l'impacte visual dels polígons industrials s'ha d'analitzar molt bé. Ell és partidari de concentrar les empreses en zones industrials properes als eixos viaris i pactar compensacions per a aquells que no tenen indústria. Tanmateix, Vidiella considera que fa falta un debat sincer i allunyat dels interessos polítics i partidistes sobre els col·lapses a l'N-340 i el quart cinturó.

El polígon de Sant Pere Molanta (Olèrdola) és un dels pocs casos al Penedès que funcionen amb una junta de propietaris. Albert Calzada n'és el president des de fa 22 anys. Recorda que, quan van formar la junta de propietaris, hi havia moltes mancances. Aquest polígon està situat a la confluència de tres municipis –Olèrdola, Vilafranca del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues– i llavors hi havia deutes i pocs serveis. A poc a poc s'han resolt aquests problemes i, avui, s'hi està acabant d'instal·lar la fibra òptica, de manera que a partir del gener els propietaris ja podran contractar el servei. Per a Calzada aquest és el model de funcionament que s'hauria d'adaptar a la resta de polígons de les comarques del Penedès.

LA FRASE

El sector industrial al Penedès necessita el mateix lideratge que fa falta al sector vitivinícola
Xavier Vidiella
director d'operacions de deixalles i transports A. plazas

LA DATA

Juliol 2016
És la data límit
per a la redacció del pla d'acció per a la dinamització de polígons i l'activitat al Penedès.

Un pla per atrapar una utopia

Tant el president de la UEP, Santi Carda, com el de l'Adeg, Jordi Solé Tuyà, coincideixen a destacar que la concentració de sòl industrial en àrees amb serveis és la solució per garantir la competitivitat de l'activitat al Penedès i la convivència amb el paisatge i l'enoturisme. Els presidents de les dues patronals del Penedès i el Garraf consideren, però, que l'acord per començar a avançar en aquest camí és la part més difícil. “Potser és una utopia perquè tots tendim a prioritzar les nostres necessitats per sobre del bé comú”, diu Solé Tuyà. Mentrestant, el Penedès té més polígons dels que necessita, amb grans deficiències d'infraestructures i una mala gestió. La falta de fibra òptica, els accessos, i l'accés als recursos i les infraestructures són a hores d'ara els principals problemes de zones industrials poc competitives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un Consell de Conselleres per canviar “la cultura empresarial patriarcal”

Barcelona
societat

El govern preveu oferir la finestra única als pagesos aquest mes de maig

barcelona
economia

Foment i el sector immobiliari rebutgen la regulació del lloguer de temporada

barcelona
GIRONA

La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any

GIRONA
economia

L’atur continua pujant el primer trimestre amb 12.800 desocupats més

barcelona
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona