Gran angular

món

CiU, dèficit públic i creixement

El diumenge 28 de novembre els electors catalans van donar la confiança a Convergència i Unió perquè governi en els propers quatre anys. Artur Mas ha començat ja els contactes per formar govern i aconseguir els suports necessaris per fer-ho sense ensurts i amb l'estabilitat que els electors no han vist en el tripartit, si jutgem per la pèrdua de vots que han sofert els tres partits que el conformaven: PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa de Catalunya Verds.

El govern d'Artur Mas arriba al poder en un moment delicat en què l'economia mundial, l'espanyola i la catalana passen per un moment precari amb retrocés de les variables econòmiques, un nivell d'atur que és el doble de la mitjana europea i una situació financera mundial a prop del col·lapse, més, fins i tot, del que va succeir després de la fallida de Lehman Brothers, i que va obligar a convocar d'urgència una reunió del G-20 a Washington a nivell de caps d'estat i de govern com mai no s'havia produït abans. En aquell moment afrontàvem una crisi mundial, però no una situació específica de desconfiança generalitzada respecte al deute de diferents països i, més específicament per a nosaltres, del deute espanyol i català, com estem, ara, veient.

falta de solvència.

El fet és que d'ençà de la crisi del 2008 hem vist con els mercats deixaven de fiar-se de la solvència, primer d'Islàndia –la qual cosa va portar el govern islandès a demanar l'ingrés a la UE com a futur nou estat membre; més tard deixaven també de fiar-se de Grècia –la qual cosa va desencadenar el procés de creació del mecanisme europeu de rescat financer amb participació dels estats membres de la zona euro, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea–, i més recentment el fantasma de la insolvència ha amenaçat Irlanda, que aquest diumenge passat, 28 de novembre, va haver de vèncer les reticències que tenia a deixar-se rescatar pel que serà la primera operació finançada pel mecanisme europeu creat el mes de maig d'aquest any.

malfiança.

Tots sabem que els mercats tampoc se'n fien, de la capacitat que tinguin Portugal, Espanya i, fins i tot, Itàlia i Bèlgica per fer front al reemborsaments dels crèdits públics i privats que van contreure i del pes dels interessos a pagar atenent-nos al volum de deute que tenen respecte al PIB, a l'elevat nivell d'atur que tenen i que obliga a fer moltes despeses socials, i al poc creixement econòmic que tindran en els propers temps, la qual cosa farà que els ingressos fiscals no pugin en la mesura que faria falta per mantenir les despeses que s'han anat creant com a conseqüència de l'estat del benestar i les infraestructures de les quals s'han anat dotant en èpoques de creixement vibrant assentat sobre el sector immobiliari en què tot semblava possible –llei de dependència inclosa– i sostenible.

Tots estem patint a conseqüència de tot això. La prima de risc que han de suportar les emissions de deute d'Irlanda, Portugal i Espanya ha pujat molt en els últims mesos, amb tot el que això comporta de pagament d'un més alt capítol d'interessos del deute en els respectius pressupostos nacionals o, en el nostre cas, autonòmic. Les borses de valors cauen per la volatilitat dels desconfiats capitals donant lloc a un efecte riquesa negatiu per poder fer inversions productives, i fins i tot el petroli i el cotó segueixen l'or en la seva pujada de preus. Per si això fos poc, i malgrat que alguns exportadors puguin estar contents, l'euro pateix per la desconfiança dels mercats canviaris com a conseqüència del paper insuficient del Banc Central Europeu, i que es reflecteix també en un augment dels tipus de l'euríbor als nivells més alts de l'últim any. Creuant totes aquestes dades i malgrat el poc ritme de l'activitat econòmica, els nivells d'inflació creixeran generant més dèficit públic per la via dels ajustaments de les pensions i dels sous dels funcionaris, excepte si es produeixen impopulars congelacions de pensions i salaris.

Què pot fer el nou govern de la Generalitat davant d'aquest panorama tan delicat? La resposta no és fàcil ni senzilla. El futur president de la Generalitat de Catalunya ja ha anunciat una sèrie de mesures per reduir la despesa pública i no haver de recórrer a més endeutament, que se situa ja a un nivell similar al del pressupost de la Generalitat durant tot un any.

massa dèficit fiscal.

Negociar el dèficit fiscal amb l'administració de l'Estat i l'excessiva solidaritat que Catalunya suporta envers regions pobres d'Espanya fins a igualar-nos al nivell de solidaritat basca és necessari malgrat el que hagi dit la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut, però la gran batalla de cara al futur és reactivar l'economia catalana fomentant l'exportació de béns i serveis i donant confiança als inversors nacionals i estrangers eliminant moltes de les traves i controls que s'han anat creant en els últims anys i que han desanimat i desanimen la iniciativa privada i la capacitat emprenedora que la nostra societat havia tingut en el passat.

Un entorn internacional problemàtic

Aquests dies es parla molt de la desconfiança dels mercats financers i dels mercats de canvi, però del que es parla menys i caldria parlar més és del fracàs de l'entorn internacional per fer que les coses vagin una mica millor. La Conferència de Cancun sobre el canvi climàtic que s'està celebrant aquests dies en aquella població turística mexicana no obrirà les portes a acords que no es van poder fer en la conferència del desembre del 2009 a Copenhaguen. Per si això fos poc -i aquest tema ens afecta més directament-, la cimera Àfrica-Europa celebrada a Trípoli els dies 29 i 30 de novembre, amb la presència de 80 líders europeus i africans i de 30 observadors, tampoc va permetre, desembarrancar la Unió per la Mediterrània, que havia de celebrar la seva cimera a Barcelona a final de novembre per recuperar el temps perdut després de la primera suspensió, que ja s'havia produït el juny d'aquest 2010 sota la presidència espanyola del Consell de la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.