HOQUEI SOBRE PATINS
Dolça irregularitat
El Reus clou el millor curs dels darrers 30 anys amb 2 títols a pesar d'haver fallat més del compte en la lliga
Era absolutament imprevisible pensar que en la temporada del debut de Carlos Figueroa a la banqueta el Reus quedaria exclòs de la final de l'OK Lliga. No tan sols pel fitxatge del tècnic més llorejat, sinó perquè l'equip disposa d'una plantilla consolidada i perquè havia pogut disputar les quatre finals anteriors de manera consecutiva contra el Barça, l'etern campió que un any rere l'altre havia perpetuat la seva tirania. En la darrera lliga (2007/2008), no obstant això, la igualtat s'havia accentuat i els roig-i-negres havien estat a punt d'enderrocar el règim. Aquest semblava un indicador fiable de possibilitat de trencament.
El Reus, però, ha recollit els fruits amargs que va sembrar amb la irregularitat en la fase regular. El quart lloc el va obligar a mesurar les forces amb el Barça abans d'hora, i l'encreuament, que es va acabar divendres amb un clar 3-0 per als blaugrana, va ser mortal. El problema no és haver xocat contra els de Paüls, sinó haver-ho fet massa aviat. Sigui com sigui, la imprevisibilitat que ha obstruït el potencial de l'equip en la competició domèstica ha estat possiblement també la que ha fet gran l'equip, en una temporada històrica. El potencial del grup en objectius a curt termini ha estat abassegador excepte en la copa, en la qual un altre cop els blaugrana li han barrat el pas. Els comptes amb el Barça, però, han quedat força quadrats. A principi de temporada, el Reus va arrodonir el centenari obtenint de manera brillant el mundial de clubs contra el seu rival. Un gol del Negro Páez en la pròrroga de la final va fer esclatar el pavelló olímpic. En el camí cap a la fita més important, la consecució de la lliga europea, els roig-i-negres també van apartar el Barça en els penals. Un altre cop el Negro Páez va ser el botxí del seu exequip. Amb la confiança adquirida, el Reus va regalar una exhibició en les semifinals i va mostrar molt de caràcter en la final contra el Vic. Feia 32 anys que el club no guanyava la màxima competició continental i la setena justifica la temporada.
Probablement, l'últim partit de Toni Sánchez
La temporada als despatxos no s'ha acabat. Toni Sánchez va jugar divendres el que probablement era el darrer partit amb el Reus, i assegura que encara no té decidit el seu futur. Se li acaba el contracte i el club no li ha fet cap oferta. Es parla que podria tornar-se'n a Astúries, a l'Oviedo Roller, o tenir alterna- tives en l'hoquei sobre patins italià. De cartell, això és evident, no li'n falta, després de 10 temporades al Reus i d'haver estat campió d'Europa. Tampoc no ha renovat Matías Platero, que podria anar a parar al Tenerife, i també és probable que marxi Xavi Caldú. El gran cavall de batalla, però, és la continuïtat de Marc Gual, que té damunt la taula una oferta sucosa del Liceo, tot i que va estar a punt de renovar amb el Reus. L'afició li va mostrar en la celebració de la lliga europea el seu suport. Els fets que semblen consumats en l'operació per reduir el pressu- post són els fitxatges del cambrilenc Francesc Gil (Lleida) i del reusenc Albert Casanovas, campió de la CERS amb el Mataró.
