CRÈDIT O DÈBIT

DANI COLMENA

Un supervivent d'una altra època

El 27 d'agost del 1997, el Betis tancava el que era, fins a aquell moment, el fitxatge més car en la història del futbol mundial: Denílson de Oliveira. Ara, just en el moment en què el mercat futbolístic viu una explosió inflacionària i en què tothom es pregunta quines garanties ofereix la política del talonari, estaria bé recordar l'operació que ha estat una de les més demencials de la història del futbol. Manuel Ruiz de Lopera va pagar 5.300 milions de pessetes de l'època (més de 30 milions d'euros) al São Paulo per un davanter sense experiència a Europa que feia embogir els marcadors a cop de bicicletes. I li va adjudicar una clàusula de rescissió còmica de 65.000 milions. Pretenia col·locar el Betis entre els grans clubs de la lliga i va encaixar el brasiler amb calçador en una plantilla farcida de jugadors de segona i de tercera fila. Dotze anys després, tots els protagonistes d'aquella història inacabada tornen a ser notícia. Denílson, que durant els seus set anys a Sevilla va acumular tantes decepcions sobre la gespa com èxits rotunds sobre les pistes de ball, acaba d'abandonar el Xi Man Hai Phong, després d'haver-se lesionat en el primer partit que disputava amb el conjunt vietnamita. Un altre fracàs que s'afegeix al del Girondins, l'Al-Nas saudita, el FC Dallas... I una decisió que fa pensar que al brasiler, de només 31 anys, ja li queden poques pedalades en el futbol d'elit.

El Betis, el club que s'havia de transformar-se al seu ritme i havia de lluitar any rere any per la Champions, acaba de baixar a segona divisió, i qui va ser el seu descobridor, Lopera, afronta un dels moments més durs de la seva vida, ja que la setmana passada uns 60.000 bètics van recórrer els carrers de Sevilla per exigir-li que abandoni la directiva una vegada per sempre. Tan devot i místic quan es tracta d'adorar el Jesús del Gran Poder, com expeditiu a l'hora d'enriquir-se a través de qualsevol tipus de negoci –especialment l'immobiliari–, l'empresari es va atrevir, fins i tot, a posar el seu nom a l'estadi. El de Benito Villamarín, un dels seus predecessors en la presidència bètica, va desaparèixer a l'instant. Lopera és, de fet, l'últim supervivent d'una altra època, d'un altre futbol, d'una lliga instal·lada en el surrealisme de personatges com ara Jesús Gil, Ramón Mendoza i José María Caneda. Dirigents que es confonien entre la realitat i la caricatura. Els casos de corrupció i les exigències d'un negoci cada cop més global i professional com és el futbol els van anar apartant a tots, excepte a Lopera, que resisteix el pas del temps aferrat a la seva fortuna i a la desempar d'una massa social que no li troba substitut. Rere seu, una copa del Rei, una participació en la Champions, un deute de 75 milions d'euros i una llarga llista de jugadors i entrenadors decapitats –21 tècnics des que va arribar al club l'any 1992–. I un fitxatge excèntric, el de Denílson, que ha passat a la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.