L’exclusió dels majors de 45 anys del nostre mercat de treball s’explica en gran part per la relació directa amb la qualitat de l’ocupació i amb els sous que es paguen. No sé si m’explico prou. Vull dir que avui dia per un de 45 es paguen els sous de dos de 20, i a més, aquests venen amb les motxilles buides mentre que els majors tenen càrregues familiars, ja siguin infants o pares dependents a qui cuidar. Al país sembla que li surti cara l’experiència i crec que és un error, com tants d’altres que es perpetren en nom de la competitivitat. Rebutjar l’experiència dels anys, el coneixement adquirit i la gestió de l’entorn laboral així com la intel·ligència emocional potser ens farà més competitius però malbaratarem uns recursos únics.