Opinió

A la tres

130.000 postals

“Cinc minuts d’avui de vostè són un glop d’aire per als empresonats

Cent trenta mil postals. Cent trenta mil postals són les que, entre les que es distribueixen avui amb El Punt Avui i les que s’han repartit per altres vies (com ara l’acte d’ahir a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona), s’han posat en circulació aquest cap de setmana per fer-les arribar als Jordis i a la part del govern català que continua a la presó. Si vostè llegeix aquest article al diari en paper, probablement ho està fent a primera hora del matí, còmodament assegut a casa, o potser esmorzant en algun establiment, tot pensant què farà al llarg d’avui, diumenge. Doncs pensi que mentre vostè i jo estem fent això, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn ni s’ho plantegen. Per ells, pels Jordis i per la part de govern que encara és a presó, el que podran fer avui, diumenge, s’assembla molt al que podran fer demà, dilluns; al que podran fer demà passat, dimarts, i al que podran fer durant tota la setmana. I qui diu tota la setmana diu totes les festes de Nadal i tota l’entrada d’any. Són a presó i el jutge ja ha deixat molt clar que hi seran uns quants dies més. I és per això, si vostè hi pensa una mica, que avui, que és diumenge i té temps, no li queda cap més remei que invertir una estona en allò que s’hauria de convertir en una obligació: retallar l’encartament que els hem donat amb el diari, separar les quatre postals, posar-hi un segell (0,50 cèntims x 4) i enviar-les amb un missatge d’ànim, de suport, de coratge, de solidaritat i del que vostè vulgui als quatre empresonats. Per a vostè és un esforç mínim, però li puc ben assegurar –perquè així ens ho han fet arribar– que per als qui estan a presó les postals que els arribin seran cadascuna d’aquestes un glop d’aire, d’oxigen. “Mai cap pres havia rebut tantes cartes”, explicava dilluns en aquest diari Jordi Sànchez referint-se al que li havien dit els mateixos funcionaris de la presó. I els passa el mateix a tots quatre. Si es tracta de batre el rècord Guinness de solidaritat, doncs som-hi. Davant el rècord Guinness de l’absurditat que suposa tenir-los a presó, fem el Guinness de solidaritat, que avui no ens vindrà d’una Marató. Retallin, doncs, escriguin i enviïn les postals que trobaran unes planes més endavant. I si no les tenen perquè aquest article el llegeixen a www.elpuntavui.cat o a les xarxes socials, doncs ja ho saben: al quiosc, hi falta gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.