Opinió

Keep calm

Premiats

Al Congrés, mentre cantaven les absoltes al govern del PP, Rajoy no hi era. Ha acabat caient abans ell que el 155

L’última pensada de l’exministre Dastis, un premi per al corresponsal estranger que parli millor d’Espanya, deurà quedar desert. Deurà decaure amb el nou govern espanyol. Tot i l’ombra lampedusiana que s’augura sobre la gestió de Pedro Sánchez. Tres premis de 12.000 euros, ja és una cosa d’aquelles que comença a fer goig. No està malament per a aquell que va voler donar lliçons de fake news a la BBC quan li ensenyaven imatges de la violència policial de l’1 d’octubre enregistrades per ells mateixos. El premi Palacio de Viana, que és el nom del palau on hi ha el ministeri d’Afers Exteriors, quedarà sense estrenar. Potser el més apropiat seria fer un concurs de dibuix a l’estil d’on és Wally, imaginant els llocs més inversemblants on s’ha amagat M. Rajoy les hores de debat de la moció de censura que l’ha desbancat. Perdut, desaparegut, tancat vuit hores en un dels salons d’un restaurant a tocar de la Puerta de Alcalá. M. Rajoy veient com passa el temps, que diu la lletra de la cançó d’Ana Belén que va esdevenir tot un himne.

Una altra Sánchez, Marta, sí que s’ha vist amb cor de vestir l’himne espanyol, de donar-li cos per ser cantat. Tot un premi. Però al Congrés, mentre cantaven les absoltes al govern del PP, Rajoy no hi era. Ha acabat caient abans ell que el 155. I al seu lloc, al seu escó hi va haver, durant una pila d’hores, la bossa de Soraya Sáenz de Santamaría. Ja poden premiar aquell que en faci la metàfora més enginyosa. Ara que la política ha entrat en aquesta espiral d’incertesa, d’imprevisible, llegim senyals arreu, com es feia amb els oracles. El poder simbòlic d’un llaç groc en un escó. Fins i tot arrabassat per aquells a qui neguiteja. Té una lectura. Fins semblava tenir una intenció tutorial. Per contra, aquella bossa en un escó presidencial buit no amoïnava els al·lèrgics al groc. Ningú no el va engrapar. I una bossa en un escó durant una moció de censura que arrencava després de la sentència del cas Gürtel també pot tenir una càrrega simbòlica que els corresponsals estrangers segur que saben detectar i explicar nord enllà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia