Opinió

la crònica

El moll medieval

Els ports artificials han estat i són fonamentals per a la vida econòmica de la població. Són la protecció necessària per a la càrrega i descàrrega que els ports naturals no proporcionen. Però el que menys ens podríem imaginar és que un port artificial o moll hagi aixecat tanta polseguera per les obres que s’hi estan fent. A Sant Feliu de Guíxols existeix aquest moll medieval de gran valor històric just a la muntanya dels Guíxols. Fins ara, l’interès per aquest moll ha estat residual per a la majoria dels ganxons que el veuen integrat de forma natural en el paisatge del port. Però la polèmica neix per la construcció, just darrere del restaurant Sa Marinada, d’una escala de ciment i pedra adossada que en modifica substancialment l’arquitectura. És una intervenció important perquè l’escala construïda forada una part del moll medieval i contrasta amb el conjunt. Es diu que, atesa la importància d’aquesta infraestructura medieval, s’hauria d’haver preservat de qualsevol intervenció. Sectors de la vida associativa i cultural del municipi defensen que la preservació d’aquest bé històric hauria d’haver estat motiu d’interès dels responsables de la Generalitat i de l’Ajuntament. Aquesta falta d’interès és sols formal, ja que sembla que el moll medieval no està protegit, erròniament, i per tant, l’obra en qüestió és totalment legal.

La visita d’obres es pot fer per dos camins diferents. S’hi pot anar pel restaurant Sa Marinada fins al final del port a l’esquerra, o bé pujant pel camí que porta al Salvament, just al promontori dels Guíxols. De baix estant contempleu la magnitud de la intervenció i traieu les vostres pròpies conclusions. No seré jo qui faci valoracions dels fets ja que per això hi ha els experts i, sobretot, els tècnics. Històricament aquest moll es va construir com a port artificial l’any 1493 després que el primer intent de fer-ho no va ser possible com a conseqüència de la guerra civil catalana del 1462. Deu anys després, es va poder construir gràcies al reial privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic. Històricament no és un moll qualsevol, és un moll històric, medieval, que com a tal hauria de gaudir d’una protecció especial. L’escala que es construeix, de dubtosa necessitat, és una intervenció que podria no respectar la deguda protecció. També és una obra d’estil contraposat, habitual en les obres de rehabilitació de bens històrics. En una anàlisi més racional els denunciants es plantegen, descartada la necessitat, la idoneïtat de l’obra. En fi, aquí ho deixo.

Però segons consta documentalment, el moll en qüestió, que hauria d’estar protegit per Patrimoni de la Generalitat, en realitat no ho està perquè, tal com hem constatat, es va catalogar erròniament i la fitxa no en preveu la protecció. D’aquesta manera ha quedat fora de protecció i a mercè de qualsevol intervenció com la que ara es porta a terme. El Departament de Cultura de la Generalitat, de qui depèn Patrimoni, no té actualitzat el catàleg de protecció i, conseqüentment, no ha activat els mecanismes per aturar, replantejar, analitzar, solucionar o no autoritzar l’obra. I si això fos així, i si es reconeix l’error de catalogació i protecció, per què no es rectifica? En aquestes situacions la paralització cautelar hauria estat la millor actuació. I si és un error, què motiva la no-rectificació immediata? Les lleis són per complir-les i les que regulen el patrimoni, els plans especials i els POUM, també, perquè preveuen habitualment mecanismes de supervisió. I si rectificar és de savis, donem a l’error humà degudament rectificat el valor de contribuir a la memòria històrica d’un poble, el ganxó, que bé es mereix que el seu patrimoni històric estigui ben protegit i ben catalogat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.