Opinió

Tribuna

Les religions del vi

“El vi, en presència, memòria, absència o abstinència, forma part de les religions, sobretot de les més mediterrànies

El vi i les religions ostenten un vincle d’amor i odi, com tota relació que estigui viva. El vi l’associem al passat pagà amb libacions i festes dionisíaques. Però les religions també se l’han fet seu, acceptant-lo amb passió o rebutjant-lo amb decisió. El vi ha format part de la cultura pagana i religiosa sigui per acceptar-lo, donar-ne gràcies, oferir-lo, o per abstenir-se’n. El vi embriaga, i pot dur, en segons quines quantitats ingerides, al límit entre la raó i una altra dimensió.

Una de les bondats del catolicisme és que ha redimit menjar i beure, i no només n’ha fet el centre del seu ritual (l’Eucaristia), sinó que no ha separat aliments purs i impurs. De fet compartir un àpat és un dels actes més fraternals que existeixen, i en la major part de les denominacions cristianes es pot regar amb vi, i no és mal vist. Ara bé, en algunes tradicions protestants el vi no és problemàtic, però en algunes denominacions és prohibitiu. Als Estats Units, per exemple, en un ambient evangèlic, podrien convidar-te a un dinar de feina però el vi no l’acceptarien mai, tot i que te’l podries beure. En altres contextos, ja ni se t’acut, o directament no n’hi ha, com seria el cas d’alguns restaurants de cultura musulmana.

A Catalunya es fabrica el vi de missa més exportat del món. A més, també tenim el vi Kosher, que encara és una realitat que es coneix poc. No és estrany, també als Estats Units, que a la secció de vi Kosher en una enoteca s’hi trobi sobretot vi d’Israel i vi del Priorat.

El Sant Sopar amb Jesucrist i els seus apòstols ha immortalitzat en l’imaginari col·lectiu el calze i dins del cristianisme tenim vinyes del Senyor, raïms, donar fruit, vi a les noces de Canà, vi en molts moments determinants. Dins del catolicisme hi ha històries i llegendes com ara la de Miguel Ángel Almodóvar, que assegura que el vi de l’últim sopar en què Jesucrist va distribuir el pa i el vi entre els seus deixebles era una varietat del que coneixem com a sirah, un vi molt tànic, aspre i de graduació més aviat alta. N’hi ha per a tots els gustos.

Els primers vins de la història van sorgir a la zona del Caucas i a Armènia, que curiosament també és la primera nació cristiana de la història. La vinificació és una tècnica antiquíssima i, com diuen els experts, tant l’escriptura, la roda com el vi no han estat inventats: eren allí esperant ser descoberts. Vi i cultura, per tant, no són àmbits separats.

Bruixots, xamans, sacerdots… han fet servir el vi i l’embriaguesa com a estat per acostar-se al diví. També els cultes als morts l’han tingut present. Fins i tot existeix l’enomància o l’art de fer presagis després de veure quin color té el vi i quins efectes causa sobre determinades persones. Una inscripció de 2.700 anys abans de Crist menciona la deessa sumèria Gestí sota l’advocació de mare cep. Gilgamesh, que s’ha exhibit ara al Festival Grec, explica com quan l’heroi va entrar al regne del sol es va trobar unes vinyes de la deessa Siduri. Tot l’arc mediterrani ha estat terreny de vins, i en les narracions èpiques de sumeris, babilonis, grecs i romans hi trobem al·lusions al vi, però també dins dels egipcis. El vi s’anomenava llàgrimes d’Horus. Vi i Mediterrània, però també vi en altres zones del món i en altres tradicions religioses. Els textos bíblics es refereixen més de 150 vegades al vi: la primera tasca de Noè quan surt de l’arc va ser plantar una vinya. Tenir vi, donar fruit a la vinya… es considera bíblicament ser beneït per Déu, tenir abundància. A la terra promesa de la Bíblia, el vi no falta, ans al contrari.

En la tradició grega, el déu Dionís va oferir a Ampelus una vinya, i ell la va dur a la humanitat. Amb l’Islam tenim ambigüitats: hi ha alguns poetes àrabs que han lloat el vi –amb moderació–, i molts països musulmans eren productors de vi. A casa nostra, el celler de Capçanes va ser pioner en l’elaboració de vi Kosher (pur), i ja és un referent mundial. No es tracta només de com ha estat tractat el vi i el seu procés, sinó ja des de les vinyes, quants anys han de tenir, quan de temps el terreny ha de deixar-se erm... tradicionalment un 1% de la producció del vi Kosher es destina a les persones més necessitades. Una de les benediccions jueves sobre el vi diu: “Baruj ata Adonai, Eloheinu Melej Haolam bore pri hagafen”; és a dir: “Beneït ets tu Senyor Nostre Déu Rei de l’Univers, que va crear el fruit de la vinya”.

En el judaisme se santifiquen molts moments i el vi és un ritual habitual. La copa ha d’estar plena fins vessar, simbolitzant l’abundància. També són abundants les associacions que vinculades a tradicions religioses ajuden persones alcoholitzades. El vi, en presència, memòria, absència o abstinència, forma part de les religions, sobretot de les més mediterrànies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]