Opinió

Full de ruta

Surt el sol, que no és poc

La lectura del llibre ‘Oriol Junqueras, fins que siguem lliures’ és molt recomanable –sigui quina sigui l’afinitat política del lector– per entendre què ha passat i comprovar que les posicions entre els independentistes no estan tan allunyades com alguns volen fer creure

Des de fa setmanes s’ha posat de moda entre alguns sectors independentistes hiperactius a les xarxes socials disparar al Sol. Que no vol dir emular el caporal Gutiérrez de la Guàrdia Civil que –en la gran pel·lícula Amanece, que no es poco– disparava a l’astre rei perquè no sortia per on ell dictava. Em refereixo a carregar aferrissadament cada dia contra Sergi Sol, el que ha estat, i és, un dels principals col·laboradors del president d’ERC, Oriol Junqueras. I evidentment que les crítiques són legítimes –sempre fetes sense l’insult–. Però m’ha sobtat que aquesta campanya contra Sol arribi justament ara, després de la publicació del seu llibre Oriol Junqueras, fins que siguem lliures, del qual ja he parlat. Bàsicament perquè el llibre remarca molts dels conceptes àmpliament compartits en l’independentisme: la determinació amb què es va fer el referèndum de l’1-O, la necessitat imperiosa de sumar forces, l’objectiu irrenunciable de la República. És un llibre que relata el paper de cada actor polític, uns cops més agraït i d’altres més galdós, però sense renúncies ni intenció de furgar en el desacord. Per exemple, recorda el fet que Junqueras, juntament amb Romeva, va liderar l’organització de l’1-O, sense oblidar que va ser per encàrrec del president Puigdemont –altra cosa és que això hi hagi qui, incomprensiblement, no vulgui admetre-ho.

El llibre reflecteix el que va passar fa un any i escaig d’una forma que entronca amb el mainstream –el carril central– de l’independentisme. Sense això no s’explica que hagi ocupat el primer lloc i el podi de llibres més venuts de no ficció durant moltíssimes setmanes. I per això crec que és recomanable llegir aquest llibre, especialment per a aquells que no siguin afins a ERC, que també. Després es podrà exercir la crítica constructiva que es vulgui, només faltaria. Però estic convençut que el lector o lectora podrà copsar que les crítiques d’alguns es fonamenten més en la fratricida necessitat de buscar enemics entre independentistes que no pas en arguments fonamentats en la lectura. Això, o és que a alguns simplement els surt el rampell de disparar contra el Sol perquè no surt per on un voldria que sortís. Com el gran Saza fent de “cabo santo” a la famosa pel·lícula. I en aquest cas, només puc dir que cadascú ha d’assumir les seves frustracions. També les polítiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.