Opinió

A la tres

La Guàrdia Civil i ETA

“ETA va matar 230 guàrdies civils, com el que ara diu que a Catalunya s’hi viu una situació semblant

Al llarg dels seus 50 anys d’història, ETA va assassinar 829 persones, segons les dades oficials del Ministeri de l’Interior (altres dades eleven els morts a gairebé 900). De les 829 persones mortes, 506 eren membre dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i, concretament, 230 eren agents de la Guàrdia Civil. Tot i que va ser un degoteig, gran part dels agents policials i militars morts per ETA ho van ser durant el que s’ha anomenat els anys de plom, entre mitjan anys 80 i mitjan 90. Tot i aquesta dura i trista realitat, un dels guàrdies civils que va declarar dijous en el judici que té lloc al Tribunal Suprem va afirmar que, tot i que ell, per sort, no ho havia viscut, l’ambient que va viure a Bigues i Riells, on va participar en el decomís de material electoral, “s’assemblava molt”, segons li havien explicat altres agents més veterans, “als inicis del conflicte basc”. Tant devia grinyolar, que fins i tot el president de la sala, Manuel Marchena, el va tallar. Després, en el torn de les defenses, aquest mateix agent va admetre que en els “incidents” de Bigues i Riells “cap” agent havia resultat lesionat i “cap” cotxe, ara que això ens interessa tant a tots, havia rebut danys.

Si fos una entitat que realment defensés víctimes i no fes de corretja de transmissió del PP, l’associació que les agrupa hauria de ser la primera a denunciar aquesta banalització de la violència, del patiment que va suposar l’existència d’ETA –i dels grups paramilitars unionistes– per als ciutadans del País Basc. Tot plegat, comparar la legítima desobediència civil amb la violència és una falta de respecte dels agents cap als seus companys, els que s’hi van jugar la vida, i els que se la jugaran en un futur en operacions de qualsevol mena, i no pas per rebre cops de clavell o crits de “Votarem”.

Els comandaments polítics van convertir l’operació contra l’1-O en un acte de revenja contra la població i en un despropòsit policial que ha provocat una fractura que Espanya encara no és capaç de calibrar. Els agents, però, en lloc de denunciar-ho, han optat per sortir en suport d’una fiscalia que no és capaç de demostrar que hi hagués violència. Una opció que encara farà més profunda la fractura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.