En plena humiliació i fallida de Grècia, el 2015 la victòria de la Syriza liderada per Alexis Tsipras va portar vents d’esperança. Era un “som aquí i us farem front” de la societat plantada davant el Goliat de la factura de la crisi financera, que la troica de la UE feia pagar als ciutadans. Syriza alimentava somnis a la resta d’Europa, amb partits també impulsats per la indignació i la esperança, com Podem. I quatre anys més tard, el desencant. Per a Syriza la costa avall va començar quan Tsipras va decidir aplicar les dures retallades de la troica contra el mandat de les urnes. Un suïcidi polític que alguns anomenaran realpolitik i d’altres, mentir els ciutadans. Som al cap del carrer altre cop: necessitats de somnis, però ara lliurats a la troica.