Costa d’entendre l’estratègia política que Albert Rivera ha imposat a Ciutadans. Que, tenint el poder de condicionar el futur govern de Pedro Sánchez (PSOE i Cs sumen majoria absoluta i podrien formar un executiu social-liberal del gust d’Europa i l’Íbex 35), sacrifiqui aquest actiu segur per la quimera de liderar tota la dreta espanyola, inclosa la més extrema. Costa d’entendre que es veti abans el PSOE que Vox i que el qui rebutja una Espanya de “rojos i blaus” en vulgui ara una tota taronja. No ho entenen tampoc bona part de dirigents i fundadors del partit, que ja han començat a saltar del vaixell. O potser sí que han comprès que les ambicions personals del líder passen per damunt de l’interès del país que tant diu estimar i defensar.