Opinió

A la tres

Junqueras i Europa

“No podem llençar al foc el barret de l’europeisme quan ens arribin decisions que no compartim

Contra la bardissa jurídica que creix a l’entorn dels drets fonamentals del president de la Generalitat, Quim Torra, i de l’eurodiputat electe Oriol Junqueras, fan falta jardiners amb bones estisores de podar. Hem acabat la setmana amb nous exemples de la bel·ligerància de la judicatura espanyola, sense manies a l’hora de menystenir la sobirania popular i la immunitat parlamentària. I també amb la inesperada decisió del Parlament Europeu de considerar finalitzat el mandat com a diputat electe d’Oriol Junqueras des del 3 de gener, en la mateixa línia adoptada pel Tribunal Suprem espanyol. Cal prendre, doncs, la iniciativa per no deixar-ho tot en mans de les togues. Pel que fa al president Torra, el Parlament català ja ha optat per ignorar la resolució d’un òrgan, la Junta Electoral Central, que no considera competent i ha anunciat un recurs ordinari per desactivar-la del tot. En aquest sentit, les solemnes compareixences d’ahir del president del Parlament, Roger Torrent, i del mateix Torra han estat prou contundents. Quant a Junqueras, les pressions damunt la cambra europea l’allunyen de l’euroescó, ara que el grup dels Verds/ALE fins i tot li havia reservat la plaça de vicepresident. És decebedor que l’Europa dels estats s’imposi i, sens dubte, un mal presagi per a l’imminent suplicatori dels eurodiputats Puigdemont i Comín. Però no podem llençar al foc el barret de l’europeisme quan ens arribin decisions que no compartim. Perquè fins ara les escasses alegries ens han arribat precisament des d’altres països europeus. Poques vegades una sessió del Parlament Europeu com la que viurem dilluns havia aixecat tanta expectació. A més, Junqueras ha fet saber que recorrerà contra la seva inhabilitació al Tribunal General de la UE i el xoc de trens judicial sembla inevitable. Això sí, després de les darreres decisions preses a Madrid i a Estrasburg, les possibilitats de deixar enrere la via judicial per obrir pas a la via política es compliquen, malgrat la dialèctica buida de Pedro Sánchez. La bardissa rebrota, als jardiners se’ls gira feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.