Opinió

la crònica

Rues més saludables

S’han acabat les rues de carnaval de les principals ciutats i pobles de Catalunya. A la Costa Brava, s’han allargat fins ben bé la setmana passada importants rues en què comparses i carrosses han desfilat en un esclat de música i color. Ja no és aquell carnaval preludi de la Quaresma. Això s’ha acabat. Separades de la religió, que segueix un camí alternatiu, sembla que no tenen data límit. És lloable l’esforç de desfilar diversos caps de setmana, força vegades, mantenint les formes i les disfresses quasi intactes. Si les comparem amb les del primer dia a penes es veuen les diferències. Els nens, en canvi, han tingut els seus dies de festa, a l’escola primer i al poble coincidint amb els dies grans, bé representant escoles, entitats o municipis. En aquests casos s’ha de felicitar les famílies i les mestres per l’esforç realitzat ja que gràcies a elles aquestes celebracions es mantenen al pas dels anys.

La novetat d’aquest any ha estat l’acord, una mica forçat, per evitar el consum de begudes alcohòliques durant la rua. La justificació sembla tan clara com coherent. Es volia així evitar imatges desagradables i gens edificants davant d’un públic heterogeni, de totes les edats i procedències. S’ha imposat el sentit comú. “Per carnaval no tot s’hi val”, deia una de les proclames de la comissió de Festes de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta proclama ha volgut promoure uns hàbits saludables elementals, unes actituds positives enfront de les conductes reprovables d’àmbit col·lectiu i comportaments no discriminatoris. Platja d’Aro, Sant Feliu i Santa Cristina s’han unit per potenciar una activitat festiva que es basa en el respecte i les normes elementals de convivència humana.

Però aquests acords, que formaven part de la convocatòria, no han agradat a tothom. Alguns portaveus i anteriors reis del carnaval s’han queixat per la manca de diàleg. No sé a quin diàleg es refereixen. Beure alcohol i fumar compulsivament mentre es desfila és un contrasentit i un pobre argument. Aquí no hi ha termes mitjos, no hi ha classes de consum i uns efectes controlables respecte a d’altres que no ho són. És bo o dolent, educatiu o no, sempre, i res justifica el consum públic i manifest. No hi ha més diàleg sobre allò que el del sentit comú, per salut i per norma de convivència. I no s’hi valen les mitges tintes perquè, si se cedeix, com s’acordaran altres mesures de salut també general i de seguretat? No és cert que hagi una relació directa entre rua i consum alcohòlic, com tampoc existeix entre menjar, fumar i beure. Com que això ja no ho discuteix pràcticament ningú, amb les rues passarà el mateix: del rebuig es passarà a l’acceptació. El temps, com en moltes altres coses, deixarà les coses al seu lloc. Cal tenir present, sempre, les actituds i els models que transmetem als petits, presents en totes les celebracions, sobretot en les més populars i concorregudes. L’exemple l’hem de donar sempre.

Conec un precedent motiu d’elogi, la comparsa Kin Bé de Ball, que en més de vint-i-cinc anys desfilant ho han fet sempre amb elegància prioritzant les coreografies i les disfresses. Enguany no puc relacionar tots els municipis que han optat per rues saludables. No m’ha arribat tota la informació, però sembla que a Berga, Sallent i el Vendrell també han optat per mesures restrictives. Benvingudes aquestes i felicitats als municipis promotors de tan valenta mesura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.