Màster de malabarisme

Confinar-se amb els fills ha estat entre divertit i estressant. I pel mig hi ha un ventall d’adjectius de tota mena. Compartir temps amb la mainada ha estat fantàstic, però també ha posat a prova la convivència familiar. Guanyen els moments bons, sens dubte, però això no amaga la dificultat de gestionar la situació. Alguns diuen que la pandèmia ha fomentat la conciliació familiar. I un rave! La vida familiar s’ha capgirat com un mitjó d’un dia per l’altre, però no s’ha conciliat ni s’han posat les facilitats per fer-ho. Per això, quan s’anuncia l’obertura de les escoles, als pares i mares se’ns obre una finestra d’aire fresc. I després llegeixes la lletra petita, i reps un cop de porta als morros. Perquè hi veus dubtes i incerteses, perquè hi ha moltes limitacions, perquè tens ganes de tornar a la normalitat però tampoc vols exposar els teus fills. Una batalla entre les ganes i els remordiments. I tornes de nou al carrusel d’emocions, que no ha parat de donar voltes durant tota aquesta pandèmia. Les coses tornaran a lloc. Però aquesta experiència no hauria de passar en va. Perquè arribaran més confinaments. I no ens pot tornar a tocar aquest màster en malabarisme que ha suposat fer de mestres, monitors de lleure i psicòlegs, afegit a les tasques laborals, que per molts no han parat, ja siguin presencials o des de casa. I sense ajuda de tercers. Que hàgim aprovat el màster amb nota no vol dir que frisem per tornar-lo a repetir.