Opinió

SANTI GONZÀLEZ

TREBALLADOR DEL GIMNÀS SOCIAL SANT PAU

“Amb els diners del turisme hem de poder allotjar els sensesostre”

El gimnàs Sant Pau de Barcelona s’ha convertit en un dels termòmetres de la crisi social i humanitària que ha generat la pandèmia de la Covid-19

El gimnàs Sant Pau, a la ronda que té aquest mateix nom i a la porta del Raval, fa anys que compleix una funció social amb la gent necessitada. D’ençà de l’inici de la crisi de la Covid-19, aquesta tasca s’ha multiplicat, amb un perfil d’usuari nou i amb una demanda creixent d’ajuda. Un dels treballadors del centre, en Santi González, explica la tasca que hi duen a terme.

Què és el Sant Pau?
És un gimnàs normal, entre cometes, que va néixer als anys quaranta i que des de fa dècades deixa que es dutxi la gent del carrer a les seves instal·lacions. Últimament es va canviar el nom: ara es diu Gimnàs Social Sant Pau, i té 400 socis que paguen 28 euros de quota i normalment hi ha uns 900 usuaris derivats de 52 entitats socials de la ciutat que fan ús gratuït de les instal·lacions.
El gimnàs ha passat problemes econòmics...
Ara funcionem com una cooperativa de treballadors. Es va acabar el lloguer i estava en perill, fins que fa dos anys l’Ajuntament va acordar la compra de l’edifici per construir-hi pisos socials i mantenir el gimnàs als baixos.
El projecte per executar-ho ja està en marxa?
No, encara no. Està aprovat i estem esperant.
Quan es va decretar l’estat d’alarma van tancar?
Sí. Com la resta de gimnasos, el Sant Pau va haver d’abaixar la persiana el 14 de març. Vam reobrir el 20 d’abril, quan serveis socials de l’Ajuntament es va posar en contacte amb nosaltres demanant-nos si podíem donar el servei de dutxa a la gent que dorm al carrer.
Hi havia més dutxes públiques a la ciutat?
Sí. Es va habilitar també l’espai de l’Estació del Nord, però va actuar de manera provisional i ara ja ha tancat.
Quin dispositiu vau posar en marxa per atendre l’emergència?
En principi hi havia un servei d’àpats que ens feia arribar l’Ajuntament. Proporcionàvem 75 dutxes i 75 àpats, i de mica en mica ho vam anar ampliant fins que un dia es va acabar el menjar.
Com és que es va acabar el menjar?
Va durar uns dos mesos. Quan nosaltres n’estàvem demanant més perquè hi havia molta demanda, aleshores ens van treure aquesta ajuda. I ho han tret de diversos llocs, i això jo no ho entenc. Si la gent ve aquí, es dutxa i surt amb el seu menjar, ja estan tranquils; en canvi, ara han de venir aquí i després anar a buscar el menjar a un altre lloc de la ciutat.
Per què només 75 àpats?
Perquè es va fer un càlcul de les dutxes que es podien fer amb un quart d’hora per persona en l’espai que tenim i durant el temps que tenim obert; però hi havia tanta gent i es formava una cua tan llarga, que vam ampliar l’horari fins a les quatre de la tarda.
Amb el desconfinament ha baixat la demanda del vostre servei?
Ara ens ve tanta gent que estem donant hora per dutxar-se. Vens avui i et donem hora per demà, perquè no s’acumuli la gent esperant al carrer. El dia que hem atès més gent hem arribat a 190 dutxes.
Dutxes i també roba....
Vam fer una crida a la gent per tal que ens donés roba, excepte calçotets i mitjons, que ens els compra l’Ajuntament. És un banc de roba que funciona com una roda: quan arriben trien roba neta per posar-se i deixen la que porten, que s’envia a rentar i un cop neta s’incorpora una altra vegada al banc. La camisa que porten avui demà la porta una altra persona.
Quin perfil d’usuari teniu?
És gent que és al carrer, els de sempre i ara els nous. Gent que treballava en negre i que ara amb la Covid-19 s’han quedat sense res. Els han fet fora d’habitacions que llogaven i s’han quedat al carrer. D’aquests en tenim molts.
Amb quina actitud arriben aquests usuaris?
Els que són nous tenen vergonya, perquè mai s’han vist en aquesta situació. Parles amb ells, intentes fer-los riure, tot i que és complicat, perquè sovint expliquen històries dramàtiques que a mi m’han fet plorar. Tenim gent que feien de cap de cuina, cuidadores de gent gran, paletes que fan quatre pedaços..., molta gent sense papers.
És la gran penyora de la Covid-19.
Sí, ha destapat tota la misèria de la ciutat i també la ciutat aparador que era Barcelona, amb un turisme que dona riquesa que no està repartida. Si acollim 12 milions de turistes, amb els diners que genera hem de poder allotjar els 1.200 sensesostre que hi ha a la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia