L’alternativa del vot per correu
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’anul·lar l’ajornament de les eleccions i obligar a celebrar-les el 14-F, enmig d’un dels pics de la pandèmia de coronavirus, ha multiplicat les peticions per utilitzar el vot per correu i evitar la interacció social que comporta el vot presencial als col·legis electorals. És, sense dubte, la decisió més coherent, atès el context sanitari, amb milers de contagis diaris i restriccions de tota mena al contacte social, i també el context polític, que reclama una elevada participació dels ciutadans per donar al màxim de força i legitimitat al Parlament i al govern de cara als pròxims anys. Les crides del govern en aquest sentit han estat positives, com l’esforç del servei de Correus contractant més personal, ampliant els terminis de sol·licitud i els horaris de tramitació, i també la resposta de la ciutadania, que ja ha duplicat les peticions de vot per correu d’anteriors cites electorals i encara té fins demà per fer la sol·licitud. Però cal exigir que funcioni bé, que no tingui una incidència negativa en la participació i que això serveixi per augmentar la confiança en aquest sistema de cara a futures convocatòries.
En aquesta línia, cal fer autocrítica, també, en primer lloc perquè com a país Catalunya hauria de ser capaç de fer una llei electoral que pogués regular aquestes i altres qüestions sense dependre del que disposés la Junta Electoral Central i, en segon lloc, perquè el govern també hauria hagut d’activar tots els mecanismes possibles per garantir la màxima participació en el context de pandèmia, per exemple el sistema d’urna mòbil, que hauria facilitat el vot de la gent gran de les residències i que sí que es va poder utilitzar en les eleccions de l’estiu a Galícia. De la mateixa manera que també cal exigir a l’Estat que posi remei d’una vegada a les dificultats que en cada cita electoral tenen les desenes de milers de ciutadans residents a l’estranger, que sistemàticament es veuen privats del seu dret a votar.