La factura invisible de la Covid

Avui és el Dia Mundial del Càncer, però, com cada dia des de fa quasi un any, el món està pendent de la pandèmia de Covid-19, de la seva incidència brutal en la població, en l’economia i en els sistemes de salut pública. Hi ha hagut un consens en la necessitat de concentrar els esforços sanitaris i d’investigació per combatre aquesta crisi sanitària i generar la immunitat per eradicar la malaltia. Dia a dia visualitzem l’enorme factura d’aquesta pandèmia, en forma de vides humanes, malaltia, seqüeles físiques i mentals, restriccions de drets i llibertats, reduccions de sous, pèrdua de llocs de treball, tancaments d’empresa i un canvi forçat en la manera de viure i de relacionar-se socialment. No obstant, en un dia com avui cal recordar i assumir que la factura està sent molt més àmplia, encara que no la veiem, perquè la urgència i les necessitats de la lluita contra el coronavirus a nivell local i global han obligat a prioritzar, a concentrar l’atenció i els recursos, i això ha provocat danys col·laterals que no són precisament menors.

Sabem que la pandèmia ha provocat un estrès del sistema sanitari important i sostingut en el temps; que els protocols anti-Covid i la mateixa por al contagi han alterat substancialment el flux de pacients als centres d’atenció sanitària, i que tot sumat ha influït negativament en la capacitat de diagnòstic i tractament d’altres afeccions. El càncer n’és un exemple, i no perquè s’hagi penalitzat l’atenció i tractament dels malalts, sinó perquè s’ha constatat una reducció sensible en el nivell de detecció precoç de la malaltia, que en aquest cas és un factor determinant per augmentar-ne sensiblement les possibilitats de curació. Gràcies a la vacuna probablement podrem girar full de la pandèmia i començar a recuperar l’anhelada normalitat a finals d’aquest any, però quan mirem enrere per analitzar a fons el que ha passat i com aprendre’n de cara al futur, caldrà ser conscients i tenir en compte també la factura invisible del coronavirus.