Aquest cop, les alarmes han sonat amb estridència al Partit Popular, perquè un Luís Bárcenas ja condemnat, amb la dona, a 12 anys de presó té la percepció de no tenir gaire a perdre i molt a cobrar als seus excompanys de partit. Aixeca les clavegueres, que exhalen no ja un cas de corrupció, sinó un sistema greixat per obtenir diner negre, que implica directament la direcció del PP durant trenta anys, empreses i mitjans afins, i que remet a les pràctiques mafioses més tradicionals. Pablo Casado alça un tallafoc de silenci immoral, potser fiant la resolució de l’escàndol majúscul en els jutges i el temps. Com feia Rajoy, o la monarquia, també davant la corrupció: explicacions a la ciutadania, ni les més elementals. Mesures, tampoc.