Opinió

A la tres

Sí, llibertat per a en Hasél

“Els jutges dicten sentències ignorant que vivim en el món de les xarxes socials, que tot ho intensifiquen

Abans, en un temps tan poc saludable com ara per a la llibertat d’expressió, els joves solien desfogar els exabruptes discrepants fent pintades artesanes a les parets i, com que difícilment t’enxarpaven, el tema se solia solucionar emblanquinant l’empastifada. Això que els passa ara a en Valtònyc i a en Hasél és com si en aquella època un exèrcit de pintors subversius s’hagués aliat per a replicar la nostra pintada, no en una altra paret, sinó en centenars de milers de façanes. Retuitar, en diuen. El problema de l’actual involució dels drets democràtics no és només el Codi Penal que ho permet, sinó els jutges que dicten sentències com si no s’haguessin assabentat que vivim en un món on les xarxes que amplifiquen missatges incòmodes són més responsables que els seus emissors. En aquell temps també existia la cançó protesta, amb lletres que buscaven burlar la censura però amb les quals s’entenia tot. Si el cantant tenia la sort que la Secreta no acudia al concert o ni tan sols arribava a enregistrar una casset, era complicat que se li atribuís cap delicte. Per això la persecució penal contra en Hasél i en Valtònyc resulta tan desproporcionada. Sobretot tenint en compte que els suposats delictes mai han traspassat l’àmbit virtual, un concepte que durant la Transició simplement era futurista. Al final del franquisme, quan discrepar políticament contra les elits era encara més creatiu, la subversió va fer un salt de gegant en comercialitzar-se els esprais de pintura. Del pot i el pinzell es va passar al polvoritzador, que permetia més rapidesa en l’execució i, més important, en la fugida. Ves a saber què hauria estat de tots aquells lluitadors per la democràcia si en comptes d’esprai haguessin tingut a les mans Twitter. Desitjar tirs a la nuca en una lletra provocadora no és per aplaudir-lo però tampoc per engarjolar-lo. Mentrestant n’hi ha, com el solemne Pedro Sánchez que ens volen fer creure que “vivim en una democràcia plena”. Sí, plena de forats negres, d’angles cecs i d’ulls buidats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.