Opinió

Keep calm

Lapidar el periodista

Dues lapidacions de periodistes ens han tingut entretinguts, com els romans que anaven a l’amfiteatre a veure espectacles de sang i fetge, a les xarxes socials. La primera va ser contra Quico Sallés, que va gosar expressar al FAQS el seu parer poc falaguer sobre la presidència de Quim Torra. Com que “opinar és ensenyar el cul cada dia”, tal com deia Joan Fuster, el savi de Sueca, tal exercici d’exhibicionisme pot topar amb un públic poc receptiu, fins i tot hostil. S’ha de tenir la pell prou gruixuda i saber obrir bé les dues orelles: els improperis han d’entrar per l’una i sortir per l’altra. Més preocupant és el segon linxament, adreçat al director de TV3 per atrevir-se a fer preguntes d’allò més raonables a la flamant presidenta del Parlament, la Molt Honorable Laura Borràs. Es veu que Vicent Sanchis hauria d’haver obviat, per cortesia o reverència, l’assumpte del presumpte fraccionament de contractes pel qual està essent investigada. Tampoc hauria d’haver insistit a intentar esbrinar si realment aplicarà la desobediència tan pregonada, ara que relleva Roger Torrent en el càrrec. A l’escarni no s’hi va abonar només una massa enfurismada i anònima, que acusava l’entrevistador d’“espanyol” i “mal educat”, entre molts altres penjaments, sinó que també hi van participar activament cares conegudes, com quan Jaume Alonso-Cuevillas va comentar a Twitter que “no sabia que el director de TV3 tingués vocació de fiscal”. Es veu que per saltar del periodisme a la fiscalia n’hi ha prou amb no ser fisioterapeuta ni perruquer: ni fer massatges, ni raspallar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.