Els alts càrrecs i la successió de Fibonacci

Han passat més de dos mesos des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i encara no tenim govern. Inaudit! Diuen que s’està negociant... A marxa lenta, no hi ha pressa... Serà possible! Vull pensar que cap estratègia passa per la convocatòria de nous comicis! Tot sembla indicar que el problema de fons rau en la quantia i el repartiment dels alts càrrecs. Res de nou. Ha passat, passa i passarà. És un problema d’equilibris enquistat i de difícil solució. O no... Tot és qüestió de tirar pel dret i tenir en consideració, únicament, les necessitats reals i la vàlua del personal implicat en l’àrdua tasca a exercir, no la pertinença a un partit determinat, l’afinitat o altres qüestions inconfessables. Però, qui és l’agosarat o agosarada de tirar la primera pedra? Tanmateix, palesa la impossibilitat de qualsevol canvi en aquesta matèria, ja posats a fer, es podria partir d’un criteri general fonamentat en la successió de Fibonacci (Pisa, 1175-1250). Així doncs, partint d’un càrrec, cadascun dels següents es calcularia basant-se en la suma dels dos anteriors: 1 1 2 3 5 8 13 21 34 55 89 144 233 377 610 987 1597 2584 4181 6765... Aquest creixement en espiral cobriria totes les necessitats, i al no quedar ningú a l’atur, problema resolt; en conseqüència, ja no hi hauria cap impediment per a reactivar les negociacions i es podria formar govern d’una vegada.