A primera hora del matí, poc abans que la llibreria obrís les portes, ja hi havia una corrua de gent esperant al carrer. Les cues s’han convertit en el pa de cada dia, però aquesta tenia un regust molt dolç. I un cop a dins, com si el temps retrocedís. Tothom fullejant llibres, els llibreters amunt i avall atrafegats aconsellant qui li ho demanava, gent amb llistes amb encàrrecs concrets, d’altres ben carregats de llibres, els tafaners que s’ho agafaven amb calma i anaven guaitant, i aquella olor de les llibreries que embriaga. Ahir, encara que només fos per unes hores, ens vam oblidar de contagis i vacunes. Vam deixar de ser monotemàtics i ens vam abocar a la diada. Amb ordre, distàncies i restriccions. Però amb la il·lusió intacta. Sant Jordi va matar el virus.