Des de l’andalús poble de Tarifa, llums urbanes i cims de la costa marroquina es veuen a simple vista. L’estret és un veïnatge molt proper, que encara impressiona més per la distància real dels dos mons que acaricia. Molt a prop d’una UE que ha convertit el Marroc i Tunísia en murs de contenció de la immigració irregular, i Líbia en cementiri terrible. Pagant si cal, com va fer a Turquia. La falta de mecanismes sòlids, comuns i humanitaris europeus que facin front al drama de la precarietat i la violència a la regió ha atorgat un nou marge de maniobra al Marroc, que ara evidencia davant l’Estat i la UE. És una monarquia dictatorial de la qual es beneficien empreses europees i que ensenya les dents sense miraments quan li cal.