les ‘corridas', més interès que tradició popular
Toros a Catalunya Nord?
“A la Catalunya del Nord, l'afició taurina no és popular ni està relacionada amb la cultura catalana. Pretendre el contrari és un abús”
La comissió del Parlament de Catalunya referent a la ILP sobre la prohibició de les corridas va poder escoltar els arguments del president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, un ferotge defensor dels toros, passió ben coneguda en aquest polític nord-català. En la seva defensa va manifestar tota una sèrie de despropòsits que exigeixen una puntualització. El Sr. Bourquin és lliure de tenir les aficions que vulgui però el que no pot fer és desvirtuar la realitat i dir coses que no són certes.
A la Catalunya del Nord hi ha certament una tradició molt antiga dels correbous com a Catalunya Sud, al País Basc (Navarra), Provença, Llenguadoc i Gascunya. Es té constància d'aquesta tradició ja als segles XVI i XVII. A l'Estat francès, l'emperadriu Eugenia de Montijo, muller de Napoleó III posa les corridas de moda a la Costa Basca. La primera corrida andalusa es realitza a Baiona l'any 1853 gràcies a una suspensió excepcional de la llei durant 10 anys a iniciativa de l'emperador per complaure la seva esposa i la corrida s'escampa en diferents indrets de l'Estat francès (París, Le Havre, Roubaix) però sobretot en els llocs de tradició dels correbous i es practica a les Landes, a Tolosa de Llenguadoc, a la Catalunya del Nord, a la Camarga (Arles) i a la propera ciutat de Nimes.
És a la Camarga on s'arrela més durant els segles XIX i XX amb un cert entusiasme i afició popular com també progressivament en el migdia occità del Roine a l'Atlàntic i a la Catalunya del Nord però amb un grau d'arrelament menor i amb una afició puntual. Malgrat haver minvat considerablement a la Catalunya del Nord, l'afició taurina es manté a Ceret i a Cotlliure. Al poble de Millars és molt recent (uns trenta anys) i sobretot molt vinculada precisament amb la persona del Sr. Bourquin, mentre va ser-ne el batlle. Amb Bourquin es va desenvolupar la féria d'agost, creada el 1986, i d'ençà d'aleshores Millars és considerat poble de tradició taurina, per decisió del consell municipal.
A l'Estat Francès la llei Grammont (un diputat i general de l'exèrcit i impulsat per Victor Hugo) del 2 de juliol de 1850 regula per primera vegada la prohibició del sofriment dels animals. Després de dubtes respecte a la seva aplicació a les curses de toros, la Cort de Cassació, a principis del segle passat, considera que la llei Grammont s'ha d'aplicar a les corridas, tanmateix es continua tolerant en alguns llocs amb tradició. El 1951 el legislador afegeix un paràgraf a la llei Grammont que precisa que la llei no s'aplicarà quan es pugui invocar una tradició ininterrompuda. El decret de 7/09/1959 hi afegeix “tradició local ininterrompuda”. Avui està regulat per la llei 99-5 de 1999 inclosa en l'article 521-1 del Codi Penal que manté l'excepció de les “corridas” quan es pot invocar una tradició local ininterrompuda. “Local” significa un municipi o una regió? La jurisprudència vacil·la. Ininterromput: la jurisprudència fixa el criteri “d'un costum antic transmès de generació en generació”. La conjunció d'ambdós criteris explica que la legislació en vigor deixi la porta oberta al fet que es creïn noves tradicions.
A la Catalunya del Nord, l'afició taurina no és popular sinó més aviat limitada a una població molt restringida d'aficionados i en tot cas no és una tradició popular catalana, ni tampoc relacionada amb la cultura catalana. Pretendre el contrari és un abús. També ens sembla interessant de mencionar que s'està posant de moda a l'Estat francès les férias amb uns pretesos cellers instal·lats als carrers al voltant de les places de toros en les quals s'organitzen unes megaborratxeres que no tenen gaire a veure amb la tradició taurina ja que molts hi van més per l'afició a les begudes alcohòliques que no pas per l'amor de l'art taurí.
Que com a President del Consell General, institució representativa de la Catalunya del Nord, el Sr. Bourquin vagi a Barcelona a defensar les corridas no ens sembla gaire ètic i una manipulació de la realitat nord-catalana. De tornada a la Catalunya del Nord, el Sr. Bourquin no s'ha pas vanagloriat de la seva intervenció al Parlament de Catalunya. Ni tan sols n'ha fet menció al seu bloc i el ressò a la premsa local ha estat insignificant. Contràriament a les paraules del Sr. Bourquin, la prohibició de les corridas no crearà pas cap frontera cultural entre ambdues Catalunyes, simplement no tindrà pas cap repercussió a la Catalunya del Nord, altra que econòmica. Els aficionados empordanesos i turistes de la Costa Brava hauran d'anar fins a Ceret i Cotlliure a veure els toros! Això hauria de complaure el Sr. Bourquin.
