El voraviu
Els punts estan bé a la roba
L’autodescart preventiu de conseller del govern és innovador i curiós
Les cròniques de les manifestacions de suport als encausats pels talls a l’autopista A-7 coincideixen en assenyalar que l’ANC i Òmnium centren l’interès en línies d’acció diferents. Es destaca que Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, sermoneja la necessitat de “pressionar el govern per fer efectiva la independència”. De les intervencions de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, es destaca més la idea de “tornar a omplir les places fins que el país sigui lliure”. Dos plantejaments ben diferents que, encara que poden ser complementaris, no pinten branques diferents d’una estratègia unitària. Pinta que hi ha marro. S’intueix tant divorci a la societat civil com entre la representació política, per més investidura que acabin de fer del 132è president. Junqueras intenta monopolitzar la imatge per a ERC relatant un enllaç del govern d’Aragonès amb el govern de Companys. Puigdemont, en lloc de quedar-se en la piulada de felicitació, ciclostila una carta de tres folis en què diu de tot menys senyor a la companyia. Ja portem dues renúncies a entrar al govern –una cosa la mar d’innovadora i curiosa, això de l’autodescart preventiu–. I arreu es dona per nomenat un conseller d’Economia que fa arrufar el nas a tota la CUP i de qui l’últim que en sabíem és que havia renunciat al seu darrer càrrec electe perquè se n’havia d’anar a Londres. Deia l’àvia Neus que els punts estan bé a la roba, però els socis de govern no l’havien sentit mai, l’àvia Neus.
