Trossos

PSC

El PSC és molt important per a aquest país. Pel poder que té, per l'espai que ocupa i sobretot per la funció que pot fer per evitar o per crear una fractura política i social a Catalunya entre dos nacionalismes contraposats, a la manera basca. Un PSC dúctil dificulta la fractura. Un PSC obertament alineat amb el nacionalisme espanyol es trencaria pel pitjor lloc. Un PSC clarament catalanista, amb veu pròpia aquí i a Madrid, faria amplíssim el denominador comú catalanista.

Tensió

El problema per al PSC és que la corda entre els dos nacionalismes s'està tensant. D'una banda, per la legítima aspiració del catalanisme de fer un salt endavant. De l'altra, per la voluntat espanyolista de frenar o retallar el reconeixement del fet català. Amb la corda tensada, el PSC pateix. Pot fer-hi dues coses. Una, intentar continuar al mig, amb un discurs de síntesi potent. L'altra, si l'espai del mig trontolla, decidir a quina banda de la corda vol estar.

Errors

S'ha de reconèixer que en aquest escenari el PSC ho té complicat. I no se'n surt. No té el discurs de síntesi potent per reforçar l'espai del mig ni la complicitat del PSOE per fer-lo creïble. Llavors vol estar a les dues bandes de la corda alhora, encara que sigui tibant poquet. Més que un discurs de síntesi el que està fent són dos discursos tebis simultanis. A la defensiva. Votant una cosa a Barcelona i la contrària a Madrid. És un problema. I no tan sols electoral.