Opinió

El voraviu

Som una colla de rucs

Mig Catalunya puja a l’espai sobre rius de bavalles en escoltar Ione Belarra

Parlo només d’ahir al matí. Passo per alt el grapat de dies que acumulem de diàlegs de futur, noves concòrdies, reconciliacions, retrobaments i no sé quantes mentides pudentes més que ens empassem amb la mateixa il·lusió que quan els pares escolapis ens portaven d’excursió. Ahir al matí gairebé puja mig Catalunya a l’espai abans que Jeff Bezzos i sense coet ni propulsió. Fent el mort còmodament sobre rius de bavalles de politòlegs i tertulians que escoltaven la ministra Ione Belarra, que deia que els exiliats haurien de poder tornar amb normalitat. No li nego bona fe, a la navarresa, però és gros que siguem tan rucs. Els nou indults (si els donen, que mai se sap, per coll avall que ens ho hagin posat) no són el començament de res. Són una “magnanimitat” que ens tindran si ens entreguem amb decisió al besamans. Res més. Amb el llavi escalfat a can Basté, els rius de bavalles es desbordaven a cor què vols. Indults. Retorn dels exiliats. Amnistia. Arxivament de milers de causes. Referèndum. La Belarra, des de les ones de RAC1, ho va donar tot (sabent que res depèn d’ella ni del seu partit) i l’unionisme emmascarat i l’independentisme dialogant, bavalla va i bavalla ve. Encara no devia ni haver sortit de l’edifici de Godó quan la ministra Montero, des d’Algesires, certificava la veritat verdadera. Ni desjudicialització ni res. “L’interès de Moncloa és que Puigdemont sigui extradit a Espanya i jutjat pel Tribunal Suprem.” No siguem rucs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia