En el procés de recuperació de la vida tal com l’enteníem abans, hi ha elements que han aterrat per quedar-se i d’altres que tots esperem que es difuminin fosos per la normalitat. Entre aquests darrers jo hi destacaria l’activitat coercitiva i condicionadora de la vida dels altres que dirigents locals, nacionals i mundials han adoptat. La proximitat d’eleccions (sempre n’hi ha unes a tocar) en farà relaxar l’actitud a la majoria. Però temo que n’hi haurà que hi han agafat gust i es continuaran creient obligats a reordenar la vida, el lleure i els horaris dels altres. Confiem que la distensió arribarà, una hora o altra. De moment, fogueres, asseguts i sopar, per separat. Santa Paciència, tenim! Sort que no m’agrada la coca!