Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

I això, qui ho paga?

Atribueixen aquesta pregunta a Josep Pla mentre contemplava l’exuberància d’edificis i llums de Nova York. La veritat és que el mestre de Palafrugell solia tenir sortides d’aquestes. Recordo com un moment màgic les més de dues hores que vaig passar assegut amb ell en la taula braser davant de la llar de foc en el mas Pla. Una taula amb una ploma estilogràfica, quartilles blanques i un safata que contenia un got i una ampolla de vi negre sense marca i una de whisky. Només els que coneixíem la seva descomunal obra literària i de premsa podíem endevinar la màgia que aquell racó tenia per al senyor Pla. I dic això perquè la conversa va ser claferta de frases lapidàries, i constantment fent referència als clàssics. Com que feia molts pocs dies que l’havien anat a visitar els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, vam parlar de la visita i em va dir una de les seves sentències que li va dir: “Recordi que el valor de la pesseta va molt lligada a l’ordre.” L’amoïnava molt que el postfranquisme esdevingués una anarquia.

Però avui, potser en honor a la seva frase de capçalera, apliqui la pregunta més retòrica que dirigida a algú. El moment que estem vivint d’aquesta explosió de la pandèmia, que segons els tècnics és la cinquena onada. El fet què sigui la cinquena, hauria de pressuposar que alguna cosa hauríem d’haver après per evitar caure en els mateixos errors, errors que els tenim més que detectats però en els quals hem tornat a caure. Algunes vegades fa la impressió que vivim en una mena de combat entre la part científica i la resta d’humans. És un estira-i-arronsa entre el rigor científic i el desig de festa. I el curiós del cas és que els de la riba de la festa, per reforçar els seus interessos, sovint fan servir argument retorçant els postulats científics, com alguns dels jutges que coneixem fan amb el Codi Penal. I em pensava que estava molt sol entre els que dèiem que el rei va despullat, però la contundència d’aquesta cinquena envestida vírica ha mostrat totes les vergonyes que s’amaguen entre aquesta inconsciència social i juvenil.

El passat dia 1 de juliol Diario de Navarra publicava una carta de la cap d’estudis i de coordinació Covid-19 d’un institut navarrès que va tenir una explosió de contagis en un viatge a Mallorca. La majoria d’aquests alumnes eren menors d’edat “però amb sobrada informació de la capacitat infecciosa dels SARS” , deia la cap d’estudis, i els fa culpables a ells i a les seves famílies perquè l’institut estava en contra de fer aquest viatge. Una alumna seva, que va suspendre i no va poder anar al viatge, en la festa de final de curs va dir a la professora: “Sóc aquí perquè si no arriba a ser per la professora de llengua jo seria a Mallorca amb els altres.” I la professora li va respondre: “ Si passa res a Mallorca hauràs de donar les gràcies a la magnífica professora de llegua.” I va passar. Per acabar la carta la professora reclama una reforma educativa per deixar de crear adults infantilitzats i egoistes. L’exemple es pot multiplicar cada dia amb imatges de les televisions, amb els carres i les platges plenes de gent sense mascareta i apilonats celebrant festes, com volent fer un desafiament a aquest virus. I davant dels resultats d’aquests comportaments, de la gravetat de la situació i de les conseqüències sanitàries greus, encara hi ha qui justifica aquests comportaments com una necessitat vital dels joves, que, pel que es veu, no poden estar-se un dies amb prudència per tal d’aturar la tempesta.

Però és que aquest descontrol té més damnificats, i és en l’economia. Que Catalunya i Espanya estiguin en zona vermella els mesos més importants de l’activitat turística fa que els governs europeus facin un crit d’alerta als seus ciutadans a l’hora d’estiuejar a Catalunya. Les pèrdues irreparables de molts petits i mitjans negocis és un cost molt important per a molts emprenedors. I el cost de tota aquesta disbauxa, d’aquest excés, d’aquest descontrol, d’aquesta inconsciència, qui el paga? El pagarà la sanitat, molts empresaris i tots nosaltres, que ens empobrirem una mica més. Però, visca la festa!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.