Un virus i el món s’atura. Bé, parcialment, perquè malgrat tot la gent viu adaptant-se a les circumstàncies. Els humans, diuen, tenim aquesta capacitat i potser per això mateix continuem sobrevivint, ni que sigui a costa dels altres. Una burilla i un territori s’atura. Bé, parcialment, perquè malgrat tot, mentre molts es mobilitzen (bombers, voluntaris, veïns...), altres continuen fent com si res no passés. Ho vam poder comprovar ahir al Port de la Selva: la majoria d’estiuejants ja establerts (perquè el poble va quedar aïllat) es banyaven a la platja o bé prenien una cervesa tot contemplant com helicòpters i hidroavions ruixaven les flames i les cendres. No direm que no estaven afectats, no, però sí que disfrutaven a costa dels altres.